Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
dret de capbrevació
Història del dret
Facultat del senyor directe —i, al territori de Barcelona, del mitjà— d’exigir el reconeixement per part de l’emfiteuta dels drets dominicals, per via judicial (causa de capbrevació) o en escriptura pública (com preveu la legislació vigent al Principat de Catalunya).
causa de capbrevació
Història del dret
Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà, destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.
Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de capbrevació…
mercat
El mercat del dijous a la Porxada de Granollers, un dels més importants que encara es fan al Vallès Oriental
© Fototeca.cat
Economia
Història
Reunió de mercaders en un lloc públic per tal d’efectuar l’intercanvi comercial.
Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…
cartulari
Diplomàtica i altres branques
Llibre que aplega, amb un cert ordre expositiu (sistemàtic, cronològic, geogràfic, etc.), documents i còpies de documents relatius a un determinat domini civil o eclesiàstic, la funció més important del qual ha estat la de conservar i facilitar la consulta dels privilegis, títols i drets dominicals d’una entitat jurídica o d’una família.
La presentació dels cartularis, almenys fins al segle XIII, se sol ajustar a unes característiques determinades gran format de quart major a foli major, en pergamí, escrit a dues columnes en lletra librària Els cartularis constitueixen una important font historiogràfica Cal esmentar el cartulari del bisbat de Fulda, del segle IX, un dels més antics, el Becerro gótico de San Pedro de Cardeña, i el Libro gótico de Sant Joan de la Penya Entre els catalans, el d’Alaó, en forma de rètol, el primer de Gerri, del segle XI, el de Lavaix del qual només es conserva una còpia del segle XVIII, el d’…
Vallbona de les Monges

Aspecte del poble de Vallbona de les Monges amb el monestir
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30 Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla N, amb Maldà i els Omells de na Gaia W, i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del Tallat la vall és…
Santa Margarida del Mojal (Terrassa)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’ermita des del costat de llevant, on es veu l’absis centrat per una finestra de doble esqueixada D Ferran L’ermita és situada dins d’una zona industrial anomenada Can Parellada, al sud del terme de Terrassa És adossada a la masia de Santa Margarida, que avui dia és un restaurant, al carrer Aries núm 1 S’hi accedeix des de l’avinguda del Vallès pel carrer de Saturn DFG Mapa 392M781 Situació 31TDF196998 Història L’església coneguda avui amb el nom de Santa Margarida de les Arenes o del Mojal, ha tingut diverses advocacions en el decurs de la seva història A l’inici…
el Soleràs
el Soleràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…
Bellcaire d’Urgell

Plaça Major de Bellcaire d’Urgell
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Bellcaire d’Urgell, de 31,38 km 2 d’extensió, és situat al S de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell séquies Primera, Segona i canal de Sió, i accidentat, al sector septentrional del terme, amb els contraforts de la serra d’Almenara, les serres del Camp lo Morinyol, 363 m i de les Quadres Limita amb els municipis de Vallfogona de Balaguer, a l’W, la Sentiu de Sió, Balaguer enclavament de Flix i Cubells, al N, amb Montgai, Bellmunt d’Urgell i Penelles, a l’E, i amb Linyola i Bellvís enclavament de Remolins, aquests del Pla d’Urgell, al S El…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…
Castell de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa, situades dalt d’un turó a la vall del Toscar ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Carles coronen un turó de 520 m d’altitud situat a la vall del Toscar, la qual forma part dels contraforts orientals de la serra de Caro, als Ports de Beseit o de Tortosa Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Per a anar-hi des de Tortosa, cal agafar la carretera comarcal TV-3422 de Tortosa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d’arribar a aquesta població, seguir un desviament a mà esquerra que mena a les fonts del Toscar Uns 300 m abans de les fonts, s’arriba al peu del…