Resultats de la cerca
Es mostren 2973 resultats
Lo Somni
Literatura catalana
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona.
Fingeix que poc temps abans, quan l’escriptor era a la presó el Castell Nou de Barcelona, se li aparegué l’esperit de Joan I, acompanyat dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, d’ocells i de gossos de caça Es planteja tot seguit el problema de l’existència i la immortalitat de l’ànima, en la qual cosa Metge diu no creure, però que constitueix l’essència del llibre primer, on el rei acaba convencent el seu antic secretari d’aquestes veritats Al llibre segon Joan I afirma que la seva ànima es troba al purgatori i en camí cert d’assolir la glòria, mentre s’ha parlat del cisma i del dogma…
,
dictum de omni et nullo
Lògica
Principi contingut en els sil·logismes bàrbara i celàrent segons el qual tot allò que pot ésser predicat del tot pot també ésser predicat de la part.
Aquest principi, bàsic en la lògica aristotèlica i medieval, ha estat posat en dubte a partir de la formulació de la teoria dels tipus de Russell
premoriència
Dret civil
Mort anterior a una altra.
A efectes hereditaris, en cas de dubte de qui ha mort primer accident, normalment, hom considera que els fills impúbers premoren als pares i la dona a l’home
mode subjuntiu
Gramàtica
Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb.
En oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants Els temps del mode subjuntiu són el present i l’imperfet, amb els corresponents temps composts indicatiu
Apèndix Virgiliana
Recull de poemes transmès sota el nom de Virgili.
La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per II Scaliger Lió 1573 Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir elegies, com les Dirae ‘Imprecacions’ i Lydia ‘Lídia’, en hexàmetres, i la Copa ‘La tavernera’ i les Elegiae in Maecenatem ‘Elegies a Mecenas’, en dístics elegíacs dos llargs epillis, d’estil alexandrí, el Culex ‘El mosquit’ i la Ciris ‘L’agró’, en hexàmetres un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna ‘L’Etna’, en hexàmetres un idilli, el Moretum ‘L’almadroc’, també en hexàmetres el Catalepton ‘Minúcies’, títol…
alba
Música
Cançó de trobadors i trouvères que narra el comiat dels amants a trenc d’alba.
Els seus orígens podrien haver estat populars, per bé que certs antecedents medievals en llatí ho posen en dubte Les poques melodies que es conserven mostren una clara similitud d’estil amb la cançon cortesana Una de les més conegudes és Reis gloriós de Giraut de Bornelh
curetes
Religions de Grècia i Roma
Divinitats menors d’origen cretenc.
Ocultaren a Cronos l’existència de Zeus ofegant els plors d’aquest amb el soroll que feien amb les armes mentre dansaven Cal distingir-los d’una antiga població homònima d’Acarnània o d’Etòlia, l’existència de la qual modernament ha estat posada en dubte
Sant Pere de Vilademont (Tossa de Mar)
Art romànic
Es tracta d’una capella situada prop de la població de Tossa, de la qual s’ha dit que en resten elements d’un absis romànic No n’hem trobat cap notícia històrica, i per això només deixem constància del fet i del dubte sobre la seva filiació
branda
Música
Dansa d’origen francès, de ritme binari o ternari, caracteritzada per un desplaçament lateral dels peus, molt en voga des de l’inici del segle XVI fins a la fi del segle XVII.
Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa al segle XV n'era el pas concloent, es constitueix suite de quatre tipus Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica
Ya‘aqob Eliahu
Història
Polemista jueu, probablement de València, i sens dubte del s XIII, puix que en la seva obra anticristiana fa al·lusió a la conquesta de Mallorca.
L’adversari cristià a qui es dirigeix és un convers de nom Pau, segurament el dominicà Pau Cristià