Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
batalla de Xampanya
Militar
Conjunt d’operacions militars efectuades en aquesta regió durant la Primera Guerra Mundial.
En establir-se l’exèrcit alemany a la Xampanya darreria del 1914, fou atacat pel francès febrer i març del 1915, més per a obligar Alemanya a minvar la seva pressió al front rus que per a fer-la retrocedir cap a l’est Els francesos repetiren l’operació pel setembre següent i assoliren de recuperar alguns territoris de la regió Posteriorment 1916-17 hom restà gairebé paralitzat, a causa de la manca d’efectius Les hostilitats foren represes pel juliol del 1918, que l’exèrcit francès deturà l’assalt alemany anomenat de la pau Friedensturm Pel setembre del mateix any els francesos, ajudats pels…
Théodore de Banville
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques…
Martínez Verdugo
Música
Família d’organistes castellans.
Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net…
Nau Côclea

Interior del Nau Côclea
© Nau Côclea
Centre d’art dedicat a la investigació, producció i mostra d’art contemporani situat a Camallera, Alt Empordà.
El germen d’aquest centre fou el grup Côclea, que fundà Clara Garí juntament amb Josep Manel Berenguer per mostrar les seves creacions de música electroacústica i multimèdia El 1994 tingué lloc al nucli empordanès de Ventalló una acció artística amb una plantada d’espantaocells, proposada per Ester Xargay i Carles Hac Mor Altres activitats d’aquest tipus, anomenades revistes parlades, es dugueren a terme en diferents espais fins que es trobà una seu estable en una vaqueria de Camallera, que anomenaren Nau Côclea 1999 Des d’aquest any, i fins el 2011, Clara Garí i Montserrat…
Museu de l’Empordà
Museu
Museu d’art, arqueologia i història de la ciutat de Figueres (Alt Empordà).
Presenta un recorregut cronològic per l’art i la història de la comarca des de la prehistòria fins a l’actualitat En destaca la pintura catalana i empordanesa dels s XIX i XX Fou creat per un acord municipal del desembre del 1946 i inaugurat el 1947 L’any 1970 es reinstallà en un edifici propi, creat de nova planta Els fons del museu s’incrementaren amb una important donació de Frederic Marès Disposa de sales dedicades a exposicions temporals i d’un auditori Actualment és gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Figueres i el Consell Comarcal de l’Empordà L’any 1999 reobrí els…
Karl Schmidt-Rottluff
Pintura
Pintor alemany expressionista.
Estudià a Chemnitz, on conegué Heckel i Kirchner, amb els quals formà el grup Die Brücke a Dresden Fins 1913-14 fou partidari d’un expressionisme amb molta força d’impacte, de color molt viu, i on el dibuix és el simple suport d’una referència figurativa El 1911 tot el grup es traslladà a Berlín Dos anys més tard, la irrupció de l’art negre a Europa i la mateixa evolució dels altres membres del grup el dugueren a donar més importància a les formes i al dibuix, que se simplifiquen i arriben quasi a una contraposició de línies rectes i corbes molt anguloses Entre el 1920 i el 1930…
Joan Malagarriga i Esteve
Literatura catalana
Poeta.
El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una “Nova Oda a Barcelona”, mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com “L’aeroplà” Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , “Un Enemic del…
Maria Stader
Música
Soprano suïssa d’origen hongarès.
A quatre anys d’edat es traslladà a Suïssa amb la seva família i hi estudià cant Entre el 1933 i el 1939 amplià la seva formació a Karlsruhe i posteriorment es perfeccionà a Zuric, Milà i Nova York El 1939 guanyà un primer premi en un concurs de cant de Ginebra i es preparà per a la seva carrera artística, interrompuda per la Segona Guerra Mundial La temporada 1939-40 interpretà el paper de Reina de la Nit La flauta màgica al Covent Garden de Londres i aviat es decantà pels concerts i recitals, que la dugueren a actuar arreu d’Europa i dels Estats Units Enregistrà els…
Heckel
Música
Empresa alemanya constructora d’instruments de vent.
S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la…
la Bastida de les Alcusses
Poblat ibèric en terme de Moixent (Costera), un dels més ben coneguts del País Valencià.
Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns sondatges que…