Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
cànon
Música
Peça en què la melodia d’una veu és imitada (imitació) de manera íntegra per una altra veu o per més d’una.
La veu que inicia el cànon es coneix com a dux 'guia' o antecedent La veu que imita el dux s’anomena comes 'company' o consegüent El cànon presenta -com qualsevol imitació, però en aquest cas de manera sistemàtica- una relació temporal que se suma a la diacrònica melòdica i a la sincrònica harmònica i que pot designar-se com a transcrònica ja que la memòria estableix una relació d’identitat entre diferents moments Dit d’una altra manera, en el cànon, un mateix segment es combina tant diacrònicament com sincrònicament ex 1 El recurs canònic condiciona la forma de la…
Pere I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1038-46).
Fill d’Ottone d’Orseolo, dux de Venècia, i de Maria, germana d’Esteve I d’Hongria Succeí aquest, però fou expulsat del país pels pagans 1041 El 1044 recuperà el poder mercès al futur emperador Enric III Morí assassinat pels partidaris d’Andreu I, que el succeí
Egidio Boccanegra
Història
Almirall de Castella.
Marí genovès, germà del dux Simone Boccanegra, que l’envià amb una flota a Castella Dirigí les operacions navals del setge d’Algesires 1342-44 Establí el blocatge marítim de Gibraltar 1349 A causa de la seva adhesió a Enric de Trastàmara 1366 fou executat Fou cap de l’estirp Boccanegra de Castella
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
Esteve II de Sèrbia
Història
Gran jupan (1196-1217) i després primer rei de Sèrbia (1217-27).
Fill segon d’ Esteve I , fou expulsat de Sèrbia 1202 pel seu germà gran Vukan, però recuperà el tron 1203 amb l’ajut bizantí Canvià l’aliança bizantina per la veneciana amb aquest fi repudià la seva muller Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III, i es casà amb Anna, filla del dux venecià Enrico Dandolo El 1220 fou coronat rei de Sèrbia per un legat del papa Honori III
cànon infinit
Música
Cànon que es pot repetir sense haver d’interrompre la imitació.
Això vol dir que l’última part del comes es pot combinar contrapuntísticament amb l’inici del dux , donant així una sensació circular El cànon infinit més habitual és el que es produeix a la 8a o uníson com és el cas del round anglès, ja que en altres intervals, tot i ser possible, presenta majors dificultats harmonicotonals Si l’autor no ha previst un possible final en el decurs del cànon indicat amb la presència d’un calderó, aleshores s’afegeix una coda ex 5
Santiago Pi Buxeda
Vela
Regatista i tirador.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà especialment en classe dragó Fou campió d’Espanya 1960 i de Catalunya 1963, i guanyà la Copa Diputació 1966 i regates d’àmbit internacional com el Trofeu Araquan, la Copa Acàcia i el Trofeu Dux 1961, 1963 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, formant tripulació amb el seu germà Josep i Joan Mirangels D’altra banda, exercí diversos càrrecs en la Federació Espanyola de Tir Olímpic i, el 1972, rebé el diploma d’honor de la Unió Internacional de Tir
Antonio Rizzo
Escultura
Construcció i obres públiques
Escultor i mestre d’obres italià.
El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana
Dandolo
Llinatge del patriciat venecià que té per estirp Domenico Dandolo (segle XI).
Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil