Resultats de la cerca

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del Comitè…

S’inicià a la dècada de 1940 i s’especialitzà en tir al colomí Fou campió d’Espanya en l’especialitat de fossa olímpica 1953 També guanyà nombrosos trofeus, entre els quals cal esmentar la Copa Domecq 1951, la Copa Enrique Moreno 1952, el Campionat de Barcelona de tir al colomí 1954, el premi Escornalbou 1958, la Copa Sociedad 1959 o la Copa del Excelentísimo Señor Gobernador Civil de la Provincia 1965 Durant aquests anys participà en diversos Campionats del Món i d’Europa Fou dirigent de la Federació Catalana de Tir al Colomí

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió de Catalunya júnior com a timoner d’un iol de quatre 1960 El mateix any, en categoria sènior, fou campió de Catalunya d’outrigger, amb embarcació esquif, títol que repetí el 1966 Guanyà molts subcampionats de Catalunya i d’Espanya Després de retirar-se es dedicà a entrenar el RCMB

El 1985 quedà quart en el Campionat d’Espanya de Rallis i el 1986, sisè Quedà segon en la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic 1986 i cinquè en el XXII Ralli Catalunya 1986 El 1988 s’integrà a l’equip Seat Sport i el 1993 guanyà el Desafío Peugeot Posteriorment, participà en diferents curses de clàssics com el Ralli Costa Brava

Prové d’una nissaga de grans pilots S’inicià de ben petit en motocròs, en minimotos i en escúters, i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc amb una Yamaha 125 GP el 1998 L’any següent participà per primera vegada en el Campionat del Món com a pilot convidat El 2001, enquadrat dins l’equip Movistar Júnior Team, aconseguí el seu primer podi en el Gran Premi de França i fou tercer en el Mundial El 2002 passà a 250 cc dins l’equip Telefónica Movistar i Repsol L’any 2003 quedà tercer en el campionat, tot i ser, amb cinc victòries, el pilot amb més triomfs La temporada 2004 passà a l’equip…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…

Vida i obra Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes…

Publicà en castellà Lejos de casa 1967 i Cruzar una calle para escaparse de casa 1968, reculls excepcionals adscrits al realisme líric i de preocupacions socials de l’època Després de 20 boyards papel maíz 1974, no tornà a publicar en castellà, tot i traduir prolíficament a aquella llengua, especialment narrativa francesa En català es donà a conèixer amb Per a un duc Bach escriví música d’orgue, a Weimar 1971, premi Carles Riba 1970, sense modificar la tònica dels anteriors reculls Amb Ideari a la recerca de la fruita tendra 1976 encetà un to més irònic i meditatiu Conreà també la novella amb…

Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats