Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Bolonya i debutà el 1914 a Soncino com a Oroveso Norma Després de la Primera Guerra Mundial es presentà amb gran èxit al Teatro alla Scala de Milà, on cantà el 1922 sota la direcció d’A Toscanini El 1926 realitzà la seva primera aparició al Metropolitan de Nova York, escenari on actuà successivament al llarg de vint-i-dues temporades, en les quals es destacà especialment en el paper protagonista de Don Giovanni , que enregistrà Entre els cinquanta-dos papers que interpretà al llarg de la seva carrera, excellí en els d’òperes de G Verdi i de WA Mozart Al llarg dels…

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de la Segona…

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Fou organitzat conjuntament per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, i tingué com a soci principal la UNESCO La multiculturalitat, la globalització i la sostenibilitat foren els temes dominants de les conferències, els actes i les exposicions Els aspectes urbanístics, financers i també de continguts de l’esdeveniment desencadenaren nombroses controvèrsies El Fòrum de Barcelona encetà un model que continuà el 2007 a la localitat mexicana de Monterrey i el 2011 a Valparaiso Xile Tanmateix, arran de la crisi econòmica, s’ajornà indefinidament la quarta…

Conseller íntim d’Andrònic III, en esdevenir emperador el fill d’aquest, Joan V Paleòleg 1341, fou nomenat regent Per diferències amb la tutora de Joan V, Anna de Savoia, fou destituït Aleshores es proclamà emperador, cosa que encetà una guerra civil, en la qual fou ajudat, entre d’altres, per mercenaris catalans Reconciliat amb la regent Anna 1347, aquesta el reconegué com a emperador principal per a un període de deu anys Es féu impopular per la seva política fiscal opressiva i pels fracassos militars en la lluita contra els genovesos Afavorí l' hesicasme Aliat amb els turcs osmanlins,…

Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc…

Amb la victòria de la vall de Tamarón 1037 sobre Beremund III de Lleó, aquell reuní per primera vegada els regnes de Castella i de Lleó tanmateix, repartí els estats entre els seus fills, atribuint Castella a Sanç Sanç II, Lleó a Alfons Alfons VI, i Galícia a Garcia Alfons VI aconseguí la sobirania de Galícia l’any 1071 el 1072, a la mort de Sanç, uní de nou Lleó, i amb la conquesta de Toledo 1085 portà la frontera al Tajo El 1126, després del regnat d’Urraca 1109-26, casada amb Alfons I d’Aragó en segones núpcies, Alfons VII 1126-57, fill d’Urraca i de Ramon de Borgonya, encetà la dinastia…

Vida De petit es traslladà amb la seva família a Ciudad Real, on arribà a ser escolà de cant de la catedral El 1913, gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova, pogué iniciar els estudis de cant amb I Tabuyo Debutà el 1915 al Teatro Real de Madrid i el 1919 cantà La Traviata al Gran Teatro de la mateixa ciutat Posteriorment encetà una carrera internacional que el portà a teatres d’Itàlia, Suïssa i l’Amèrica Central El 1923 inaugurà la temporada del Gran Teatre del Liceu intervenint a Manon Lescaut i poc després anà a Itàlia per a cantar Il piccolo Marat a Fiume Tornà sovint a Barcelona, on…

Estudià piano a l’Institut de Música de Cracòvia 1919-21 i al Conservatori de L’viv 1921-25 El 1928 ingressà al Conservatori de Varsòvia, on estudià teoria musical i composició amb K Sikorski Durant la dècada del 1930 escriví música per al teatre i el cinema L’any 1945 obtingué la plaça de professor de composició al Conservatori de Cracòvia El 1948 es traslladà a París, on es guanyà la vida com a compositor i crític musical Del 1952 al 1972 dirigí el departament cultural de la secció polonesa de Ràdio Europa Lliure a Munic i des d’aquest càrrec fou el responsable de nombrosos programes…

Fou deixeble de Giovanni Francesco Anerio i estigué al servei de la cort polonesa de Varsòvia com a músic reial, a partir del 1626, i com a mestre de cor, des del 1628 Es retirà el 1649, tot i que continuà desenvolupant la seva tasca pedagògica Entre els seus deixebles hi havia Angelo Berardi, que el cità extensament i en publicà dues obres en Documenti armonici 1687 Scacchi fou un compositor versàtil que escriví amb el mateix encert misses a l' stile antico , madrigals amb baix continu, concerts sacres i òperes Sostenia que cada gènere musical exigeix un estil diferent amb els seus propis…