Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
Fernando Ulloa
Cinematografia
Actor.
Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà…
Sant Joan de l’Hospital (Martorell)
Art romànic
Situació Vista interior de la nau d’aquesta església construïda al segle XIII E Pablo L’hospital i la seva capella eren bastits extramurs, al carrer que s’anomenà de l’Hospital, avui de Pere Puig MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF113922 Història L’hospital de Martorell va ser fundat el 1205 per Guilleuma, senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, moment a partir del qual es té notícia d’alguns llegats de martorellencs, com el d’Arnau de Perelló de 6 diners el 1216, o el del 1293, de 12 diners que feu Saurina, muller de Ramon de Mir La capella és esmentada en la visita pastoral del 1313, i…
Jaume Pont i Ibáñez
Literatura
Poeta, professor i crític.
Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un essencialisme…
,
Christa Wolf
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
De nom de soltera Christa Margarete Ihlenfeld, era filla d’un antic militant socialista que es passà al nazisme, i ella mateixa formà part de la secció femenina de les Joventuts Hitlerianes Es llicencià en germanística el 1953 Membre del partit comunista de la RDA SED des del 1949, en 1953-62 detingué càrrecs en editorials i publicacions oficials i fou membre de l’Acadèmia de les arts de la RDA 1974 i de l’organització homònima de la RFA 1981 La seva obra tracta, sobretot, de temes humans des de la perspectiva política, especialment la tensió entre individu i autoritat que evidencia les…
Sant Esteve de Camps (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes de l’església les quals mostren un munt de pedres que deixen veure encara un plec en degradació, únic vestigi de l’edifici romànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de la capella són emplaçades en un margenal que delimita uns camps propers al mas O la Caseta, situada a la banda nord-occidental del terme Long 1°41’47” — Lat 41°46’54” Un cop situats a Camps, cal emprendre un camí carreter que mena al mas la Caseta, darrere el qual i al margenal d’uns camps, hi ha les poques restes que es conserven de la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…
Sant Martí de Ca n’Amat Gros (Bescanó)
Art romànic
Situació Capella rural, actualment dependència agrícola, annexa a Ca n’Amat Gros M Catalán La capella de Sant Martí és integrada a les construccions del mas de Ca n’Amat Gros, que és situat a 1 km de la carretera de Girona a Anglès, per un camí que neix uns 4 km abans d’Anglès Mapa L38-13333 Situació 31TDG739464 JAA Història Es troba a la part ponentina del terme, dintre l’antiga demarcació de Vilanna És una edificació unida perpendicularment a la façana de Ca n’Amat Gros, que s’imposa pel seu gran volum Enlloc no n’hem trobat cap referència històrica, tot i que la nau indica que…
Magí Sunyer i Molné
Literatura
Escriptor i professor universitari.
Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor titular de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili, centra la seva recerca en la literatura dels segles XIX i XX i en l’estudi de la mitologia i la simbologia nacionals En el primer camp s’ha especialitzat en l’estudi de l’obra d’escriptors del Camp de Tarragona, amb una especial atenció pel grup modernista de Reus Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus , 1984 el capítol “La literatura”, dins Història general de Reus , 2003 Modernistes i contemporanis , 2004 i, pel que fa als…
,
Casa forta de Guardiola de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal proper al mas Guardiola, amb la porta original prop de l’angle sud-est ECSA - J Bolòs Restes d’una casa forta situada a tocar del mas Guardiola, a Pallerols de Rialb, al cim d’un serrat, damunt una de les valls laterals de la banda oriental de la conca del Rialb Les parets de la fortificació fan de marges d’una petita esplanada que hi ha davant de la casa de pagès moderna Mapa 34-12291 Situació 31TCG522532 Per a anar-hi, cal agafar el camí que va de Gualter a Polig, tot travessant el Rialb a Sòls de Riu, prop de la confluència amb el Segre uns 12 km Havent…
Castell de Talamanca
Art romànic
Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…
New Millenium

Recreació artística de la sonda Deep Space1
© NASA
Astronàutica
Programa de la NASA creat el 1995 i cancel·lat el 2009, que tenia per objectiu planejar missions destinades a desenvolupar naus, instruments i operacions que poguessin fer aportacions científiques significatives amb un cost reduït.
A la dècada dels noranta, el bon funcionament de satèllits i sondes exigia que el centre de control terrestre de la missió els observés contínuament i els donés instruccions Per tal que fossin més independents de la Terra i resultessin alhora més barats i fiables, es dissenyaren els programes Deep Space, per a missions planetàries, i l’Earth Observing, per a missions orbitals al voltant de la Terra L’any 2000, es reorientaren els objectius del programa New Millenium, i les sèries Deep Space canviaren el nom pel de Space Technology Del programa New Millenium, a l’octubre del 1998 es llançà la…