Resultats de la cerca

Iniciada el 1864 al collegi màxim de Tortosa, fou traslladada —amb les facultats de Teologia i Filosofia— successivament a Barcelona-Sarrià 1915 i a Sant Cugat del Vallès 1949 Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris L’any 2003 constituïen el seu fons uns 380 000 volums uns 21 000 anteriors al s XIX, 42 incunables, 532 manuscrits, entre els quals destaca un important fons hebreu procedent de Tortosa, 42 lligalls, 1 127 llibres rars i especialment valuosos, a més d’unes 760 revistes que rep per…

El seu origen fou l’antiga Biblioteca Real, fundada el 1712, durant el regnat de Felip V, el qual l’enriquí considerablement amb donacions i facilitats adquisitives Ocupà diversos locals fins i tot cases particulars abans de la definitiva installació dins l’edifici actual, construït expressament per a aquest fi Disposa del dipòsit legal, en qualsevol suport, i conté més de 5 000 000 de volums, 30 000 manuscrits, més de 3 000 incunables i 238 000 volums rars, entre d’altres Conté un fons molt valuós d’impresos en general, de cartografia, de música i de revistes, i una magnífica Sala Cervantes…

Fill de Joan Salvador i Boscà El més representatiu d’un llinatge d’illustres científics i professionals El 1698 entrà a formar part del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona A França, especialment a Montpeller, es perfeccionà en ciències naturals Tingué relació amb botànics de fama Tournefort, Ray, Magnol, Boccone, etc Herboritzà pel sud de França, pels Pirineus, el Montseny i Montserrat Company de Tournefort en part dels primers viatges d’exploració florística per terres hispàniques el 1681 i 1683 Augmentà l’herbari amb plantes rebudes de corresponsals amics, sobresortint els exemplars…

Ingressà a l’Escolania de Montserrat 1903 i es formà amb el mestratge de Manuel Guzmán El 1913 professà com a monjo al monestir Estudià especialment amb Josep Barberà i amplià els seus coneixements de cant gregorià amb Gregori Suñol Fou mestre de l’Escolania 1933-36 i 1939-50, que enriquí i transformà alhora, dirigí la capella del monestir Fundà la revista Música Sacra Española El 1950 anà a Roma, on fou professor de cant gregorià a l’Institut de Música Sagrada, i més tard passà a Medellín Colòmbia, on fundà el monestir de Santa María i continuà les activitats musicals Féu treballs d’…

Es formà a Berlín amb K von Wolfurt i acabà els estudis, després de la guerra, amb J Rufer i B Blacher 1946-51, mentre treballava a Ràdio Berlín A partir del 1957 s’establí a Detmold com a professor de composició Obtingué nombrosos premis i fou membre de les acadèmies de les arts d’Hamburg i del Berlín Oest Si bé inicialment militava en l’avantguarda musical, posteriorment desenvolupà un estil més suau i de caràcter romàntic, també en el conreu de l’òpera, fluctuant entre les propostes de HW Henze i la radicalitat de K Stockhausen o A Reinmann El seu llenguatge plenament serialista durant els…

Iniciat en la música a la seva vila natal, el 1900 ingressà en l’Escolania de Montserrat Fou deixeble de Manuel Guzmán en les matèries de piano, orgue i harmonia fins el 1907 El 1909 professà al monestir Continuà els seus estudis d’harmonia amb Ramir Escofet i els de contrapunt amb Anselm Ferrer El 1915 exercia de professor a l’Escolania i a partir del 1924, havent de suplir l’organista BM Vilar, es dedicà completament a l’orgue Rebé lliçons de Josep Muset i de Francesc Civil abans d’anar a París, on amplià estudis amb Joseph Bonnet, André Marchal i, especialment, Charles Tournemire, amb qui…

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè…

Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara , Sant Bartomeu i Loreto, fou fundada per fra Llorenç Julià Els plans del santuari són, com els de l’església parroquial d’Ulldemolins, obra de Jaume Amigó, que li dona una traça força similar, encara que molt més reduïda, a la de l’església del poble L’edifici es bastí cap al 1579 pel mateix temps s’hi construïa una casa de l’ermità i un convent al seu redós, on es volien establir dos monjos basilians, que no fou autoritzat pel comú del poble, allegant la pobresa del lloc Entre el 1587 i el 1599 la…

El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també la…

Estudià estètica i teoria musical a la Universitat de Praga parallelament a la carrera de matemàtiques, matèria que després ensenyà a l’escola de Domažlice, ciutat on recollí molt material folklòric de la contrada Aquesta experiència enriquí les seves composicions Quan s’inaugurà la Universitat de Brno, hi impartí classes de filosofia 1919 i el 1924 tornà a Praga a ensenyar estètica Format a l’escola musical txeca del segle XIX i en la línia postromàntica de G Mahler, incorporà elements folklòrics al marge de les innovacions del segle XX Tot i això, sabé combinar les càrregues dramàtiques i…