Resultats de la cerca

Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere , referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Fill de Lluís VI de França i d’Adelaida de Savoia, continuà la política, començada pel seu pare, d’enfortiment de l’autoritat reial i de concessió de cartes comunals El 1142 envaí la Xampanya, per imposar un dels seus protegits com a bisbe de Bourges, la qual cosa provocà la interdicció papal d’Innocenci II Com a expiació, el 1147 partí cap a la segona croada Féu anullar pel concili de Beaugency 1152 el seu matrimoni amb Elionor d'Aquitània , la qual es casà amb Enric II d'Anglaterra

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672 En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin 1675, i perdé la Pomerània sueca Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund 1676 els suecs rebutjaren l’atac i fou signat 1679 el tractat de Lund A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut

Fill d’Assurnasirpal II Molt actiu en les seves empreses guerreres, el 856 derrotà Aramu, sobirà de Nairi futur Urartu A l’est, féu una campanya contra Zamua, a l’altiplà iranià El 853 envaí Síria, on derrotà Ahuni, rei arameu de Bit Adini Però sembla que fou deturat a Qarqar, davant una coalició dirigida per Hadadecer o Adad-Idri de Damasc i Acab d’Israel El 849 combaté novament la coalició síria, presidida primer per Hadadecer i després per Hazâ-el A Cilícia sotmeté 836 l’important regne de Tabal Hom li deu el famós obelisc negre , on narra les seves campanyes

Fill de Jaume d'Anglaterra Nomenat regent pel pare, que estava malalt, fou enviat a París el 1744 per a planejar la invasió d’Escòcia d’acord amb els rebels escocesos, però no es portà a terme fins el 1745 i sense l’ajut francès Carles desembarcà a Escòcia, i a Edimburg proclamà rei el seu pare i envaí Anglaterra, però hagué de retirar-se'n i el 1746 tornà a França i a Anglaterra Alliberat, vagà d’incògnit per Europa menant una vida de disbauxa A la mort del seu pare adoptà el títol de comte d’Albany

Fill del rei Cristòfor II , a la mort del qual 1332 es produí un domini dels comtes de Holstein com a administradors Fou educat a la cort de l’emperador Lluís IV i el 1340 reconegut rei després d’un acord amb els comtes de Holstein Es dedicà a unificar i consolidar el seu reialme i vengué Estònia als cavallers teutònics 1346 Hagué d’enfrontar-se a rebellions dels nobles 1350-60, però aconseguí la pacificació El 1361 envaí l’illa de Gotland i Escània, però perdé el ducat de Slesvig, a mans de la Lliga Hanseàtica

Fill de Lluís IV de França De l’emperador Otó II, cosí seu, rebé el ducat en vassallatge al costat d’ell envaí el regne de Lotari, germà seu, i s’apoderà de Laon, on fou proclamat rei de França 978 Aviat, però, hagué de refugiar-se a Lorena Reconciliat amb Lotari, a la mort del fill i successor d’aquest, Lluís V de França 987, li corresponia la successió tanmateix, Adalberó, arquebisbe de Reims, consagrà Hug Capet, duc de França Carles s’apoderà de Laon 988 i de Reims 989, però fou capturat a traïció 991 i lliurat al rei de França, que l’empresonà

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf…

El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori…