Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
glòbul
Anatomia animal
Nom donat a diversos corpuscles de l’organisme que presenten una forma poc o molt esfèrica.
Són de constitució diversa, com els glòbuls vermells o eritròcits, els glòbuls blancs o leucòcits, els glòbuls organoplàstics o cèllules embrionàries, els glòbuls del cristallí o de Morgagni, presents entre el cristallí i la càpsula en els malalts de cataractes, i els glòbuls de Marchi , producte degenerat de la mielina de la medulla espinal
hemoglobinopatia
Patologia humana
Nom genèric donat a un conjunt d’alteracions hereditàries de l’hemoglobina.
Aquestes alteracions poden ésser degudes a la presència de pigments hemoglobínics patològics metahemoglobina, megahemoglobina, carboxihemoglobina, a alteracions de la fracció hem porfirines o a la presència d’hemoglobines anormals Els eritròcits, en lloc de l’hemoglobina normal HbA, contenen hemoglobines anormals HbA 2 talassèmia, HbS drepanocitosi, HbC, Hb S-C, HbF anèmia fetal, etc Sovint són causa d’hemòlisi
hemoglobinúria
Patologia humana
Presència d’hemoglobina en l’orina.
És simptomàtica d’algunes malalties que cursen amb hemòlisi, com ara l' hemoglobinúria paroxismal nocturna o malaltia de Marchiafava-Micheli, caracteritzada per un defecte de la membrana de l’eritròcit que n'afavoreix la lisi, i l' hemoglobinúria paroxismal pel fred o malaltia de Donath-Landsteiner, en què una lisina de la sang destrueix els eritròcits quan la temperatura ambiental és molt baixa
Compatibilitat sanguínia
Anatomia humana
Els components de la sang són similars en totes les persones, per bé que alguns dels elements que contenen presenten unes característiques determinades a partir de les quals és possible d’establir diferències més notables o menys entre la sang de les diverses persones Així, es pot establir un grau diferent de compatibilitat sanguínia , és a dir, de possibilitat d’emprar sang d’una persona per a fer una transfusió a una altra Les diferències fonamentals són determinades per la presència de diversos antígens a la superfície de les cèllules sanguínies, l’existència de les quals és determinada…
B
Biologia
Un dels grups sanguinis del sistema AB0 (AB zero).
Els individus del grup B presenten eritròcits amb aglutinogen B, i plasma amb aglutinina a anti-A En principi poden rebre sang dels grups B i 0, i poden donar-ne als dels grups B i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada Presenten aquest grup entre el 8 i el 10% de la població de raça blanca
hipersplenisme
Patologia humana
Activitat exagerada de la melsa en la seva funció destructora de cèl·lules sanguínies, que pot donar lloc a anèmia, leucopènia i trombopènia.
El trastorn pot ésser causat per l’existència prèvia de defectes dels eritròcits, la qual cosa constitueix un dels factors que intervenen en la patogènia de determinades anèmies hemolítiques, o bé pot ésser conseqüència d’alteracions autoimmunitàries o de malalties infeccioses L’activitat de la melsa pot normalitzar-se quan es resol l’afecció causal en cas contrari, hom recorre a l’extirpació quirúrgica de l’òrgan esplenectomia
fixació de complement
Prova emprada per a diagnosticar diverses malalties infeccioses, com el tifus, la brucel·losi, les gonocòccies, els quists hidatídics i la sífilis, fonamentada en l’absorció (fixació) i la inactivació del complement pel complex antigen-anticós.
Format a partir de la reacció immunològica que es produeix en posar en contacte un anticós amb el seu antigen Així, doncs, la presència o l’absència del complement com a element lliure és un indicador de la formació d’aquest complex antigen-anticós El complement no és visible, i per això hom hi afegeix eritròcits sensibilitzats si el complement és lliure es produeix una hemòlisi, però si ha estat fixat no s’origina
síndrome de Marchiafava Micheli
Patologia humana
Tipus d’anèmia hemolítica, d’evolució crònica amb pèrdua persistent de ferro per l’orina (hemosiderinúria).
Durant el son, l’hemòlisi s’aguditza i es produeix hemoglobinúria, que dona un color fosc a l’orina Hom creu que la malaltia és deguda a un defecte congènit dels eritròcits que n'afavoreix la destrucció pel complement del sèrum Durant les aguditzacions hi ha icterícia, febre, cefalea i dolor abdominal La diagnosi es confirma en el laboratori provocant l’hemòlisi amb sèrum acidificat prova de Ham-Dacie És anomenada també hemoglobinúria paroxismal nocturna
trombopoetina
Medicina
Substància d’estructura peptídica del grup de les citocines implicada en l’eritropoesi i en la maduració i producció de plaquetes.
La seva acció hormonal fa augmentar l’eritropoesi i la trombopoesi en estimular la diferenciació de les cèllules precursores Es produeix al ronyó i la seva secreció és estimulada en cas d’anèmia S'usa per al tractament d’anèmies greus La seva capacitat per a augmentar la producció d’eritròcits i, secundàriament, el subministrament d’oxigen al múscul serveix, fraudulentament, per a millorar el rendiment d’esportistes d’elit Aquest dopatge implica risc de trombosi en incrementar el nombre de cèllules sanguínies