Els components de la sang són similars en totes les persones, per bé que alguns dels elements que contenen presenten unes característiques determinades a partir de les quals és possible d’establir diferències més notables o menys entre la sang de les diverses persones. Així, es pot establir un grau diferent de compatibilitat sanguínia, és a dir, de possibilitat d’emprar sang d’una persona per a fer una transfusió a una altra. Les diferències fonamentals són determinades per la presència de diversos antígens a la superfície de les cèl·lules sanguínies, l’existència de les quals és determinada genèticament. Així, doncs, hi ha diversos grups sanguinis, alguns dels quals són compatibles entre si i d’altres no; per tant, si es fa una transfusió a una persona amb sang d’un grup sanguini que no és compatible amb el seu, es poden presentar diverses reaccions que en conjunt són anomenades reaccions d’incompatibilitat.
Hi ha diversos grups d’antígens. Els principals, situats en la superfície dels eritròcits, constitueixen els anomenats sistema ABO i sistema Rhesus o RH; segons aquests dos sistemes es forma el grup sanguini de cada persona.
El sistema AB0 depèn de la presència a la superfície eritrocítica de dos antígens, anomenats A i B. Segons aquest sistema, es poden establir quatre grups diferents: el grup A, quan els glòbuls vermells contenen l’antigen A; el grup B, quan presenten l’antigen B; el grup AB, quan hi ha aquests dos antígens, i el grup 0, quan no n’hi ha cap. En la raça blanca, els grups sanguinis més freqüents són l’A i el 0, als quals correspon respectivament el 45% i 43% del total; al grup B correspon un 9% i a l’AB el 3%.
La compatibilitat dels diversos grups s’origina perquè en la sang d’una persona hi poden haver anticossos capaços de reaccionar contra els antígens que no es troben presents en els glòbuls vermells. Així, en la sang del grup A hi ha anticossos anti-B; en la del grup B, anticossos anti-A; en el Ò, anticossos anti-A i anti-B, i en l’AB, com que s’hi troben els dos antígens, no hi ha anticossos contra cap dels altres grups.
Així, doncs, si una persona del grup A rep sang del grup B, els anticossos anti-B del receptor destruiran les hematies del donant, perquè aquestes contenen l’antigen B; de la mateixa manera, si el receptor és B i el donant és A, es presenta el mateix conflicte. Pel que fa al grup AB cal tenir en compte que, si un receptor A, B o 0 rep una transfusió de sang del grup AB, sempre es produeix incompatibilitat, perquè els tres receptors tenen anticossos contra algun dels antígens; en canvi, si un receptor AB rep una transfusió de sang d’un altre grup qualsevol, com que la seva no té anticossos, els eritròcits nous no seran atacats i, per bé que la sang introduïda tindrà anticossos contra els eritròcits del receptor, en diluir-se per tot el torrent circulatori no generen perjudicis greus. D’aquesta manera, clàssicament s’ha considerat el grup AB com a receptor universal. El cas del grup 0 presenta també característiques específiques: aquest grup no pot rebre sang d’un altre tipus, perquè els seus anticossos destrueixen els que rep amb la transfusió; en canvi, com que no té antígens, els eritròcits del grup 0 poden ésser transfosos a qualsevol altre grup sense ésser destruïts; per bé que la sang de la transfusió conté anticossos anti-A i anti-B, aquests es dilueixen per tot el corrent circulatori i no generen perjudicis greus. Per això es diu que el grup 0 és donant universal.
De totes maneres, sempre convé efectuar les tranfusions amb sang del mateix tipus, i els recursos esmentats només es poden emprar en cas d’extrema necessitat.
D’altra banda, el sistema Rhesus o RH es compon d’un grup d’antígens que es troben en els glòbuls vermells. Els antígens principals d’aquest sistema són l’anomenat D, i també el C i l’E; cadascun d’ells té un equivalent de menor transcendència, anomenats d, c o e. Cada persona pot tenir als seus eritròcits una combinació diferent d’aquests antígens, per bé que el més important en el sentit de la compatibilitat és el D. El 85% de les persones tenen l’antigen D, i es considera que són Rh-positiu; la resta no en tenen, i aleshores es diu que són Rh-negatiu. Si bé naturalment no hi ha anticossos anti-D en les persones Rh-negatiu, en cas de rebre una transfusió de l’altre grup elaboraran aquests anticossos i aleshores hi ha la possibilitat de presentar reaccions d’incompatibilitat davant una altra transfusió del mateix grup.
Habitualment es coneix el grup sanguini i el factor Rh que corresponen a cada persona, i es designen en aquest ordre per a fer referència al grup sanguini que té. Així, hi ha persones que pertanyen al grup A positiu, al 0 positiu o a l’AB negatiu, entre d’altres.
Hi ha altres grups d’antígens en la sang, bé en les cèl·lules o en les proteïnes plasmàtiques, encara que no solen causar inconvenients en les transfusions. Així, es coneixen els sistemes Lewis, Duffy, MNS, P, Lutheran, Kell, Kidd i d’altres.