Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
Guillem de Cervelló i de Banyeres
Història
Governador de Sardenya (1341-47).
Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí 1323 Es distingí a la batalla de Lucocisterna per haver mantingut sempre en peu el seu estendard Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa 1324 Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l’infant Pere futur Pere III a la procuració de Catalunya 1328 Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils Els…
vexil·la
Cristianisme
Bandera o estendard de processó amb els símbols de la passió, brodats o pintats sobre tela morada.
Es guarden, a parells, a les esglésies antigues de Mallorca, i s’exhibien abans de la litúrgia de Passió i en les paralitúrgies i processons de Setmana Santa
corbata
Banda que forma llaçada, posada a l’extrem de l’asta d’una bandera, d’un estendard.
Joan Miralles i Monserrat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i folklorista.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona 1969, hi obtingué el doctorat el 1978 Professor de la Universitat de les Illes Balears des del 1970, des del 1983 catedràtic de filologia catalana i professor emèrit des del 2016, els anys 1980-89 dirigí el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1985, el 1988 presidí el comitè territorial de l’àmbit de lingüística social en el II Congrés de la Llengua Catalana Collaborador a Lluc , Mayurqa , Randa i altres publicacions, s’ha…
,
oriflama
Història
Estendard de l’abadia de Saint Denis (França), que fou adoptat pels reis francesos del segle XI al 1465.
Tenia forma quadrada i era de seda vermella, sembrada d’estrelles d’or
Benet Pons i Fàbregues
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, polític i cronista oficial de Palma.
Vida i obra Estudià el batxillerat a Maó i es relacionà amb iniciatives sorgides a la Menorca del darrer terç del sXIX, i, més concretament, a l’època del Sexenni Revolucionari El 1868 fou cofundador de l’Ateneu de la Joventut de Maó i, el 1869, de la publicació El Eco de la Juventud Advocat de professió, la seva activitat política anà molt unida a una important tasca periodística Fou un dels membres que reorganitzà el Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes 1881-83 En el vessant periodístic, fou director de diversos diaris, com El Comercio 1880-83, on defensà els interessos…
penó
penó romànic de sant Ot
© Fototeca.cat
Història
Bandera o estendard petit que era usat com a insígnia d’un cavaller, d’una mainada, d’un regiment, etc.
guió
Petit estendard d’una comunitat, una confraria, etc, que hom porta al davant en una processó i serveix de guia.
vexil·lar
Botànica
Dit de la prefloració imbricada coclear pròpia de la majoria de les papilionàcies, en què l’estendard recobreix els pètals restants.
Mare de Déu del Mont (Bassegoda)
Situació Una vista de la muntanya, coronada pel santuari de la Mare de Déu del Mont Als peus de la fotografia, les ruïnes del monestir de Sant Llorenç de Sous, que donà origen a l’església J Todó-TAVISA El santuari de la Mare de Déu del Mont, damunt un espadat, corona el cim del turó de la Mare de Déu 1115 m d’altitud, en una muntanya que forma part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda El relleu assoleix el cim pel coll de Joncanat, on neix un afluent de la riera de Massol i fa partió entre els municipis de…