Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
quina
Botànica
Farmàcia
Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C.officinalis i C.succirubra, de les quals hom extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja
.
Conté uns vint alcaloides, el més important dels quals és la quinina La quina és emprada com a neurotònic i estimulant Com a antimalàric i febrífug és preferible l’ús de l’alcaloide quinina La tintura de quina ha estat emprada contra la caiguda dels cabells
eteromania
Desig morbós de prendre èter com a estimulant.
terbutalina
Farmàcia
Química
C1 2H1 3NO3] Substància cristal·lina que es fon a 119-122°C.
També es presenta en forma de sulfat, que es fon a 246-248°C Actua com a estimulant dels receptors adrenèrgics B 2 , provocant la dilatació de l’arbre bronquial Hom l’administra preferentment per via inhalatòria i és emprat en medicina com a broncodilatador en el tractament de l’asma
camamilla
Planta de la camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells
teofil·lina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic
areca
Botànica
Petita palmera, de la família de les palmes, originària d’Indonèsia, de tronc prim, productora de ramells de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca
, rica en taní i en greixos.
Les nous d’areca són molt consumides pels pobles de l’Àsia meridional i de l’Àfrica oriental com a masticatori Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel Piper betel , de resina d’uncària Uncaria gambir i de calç, després dels àpats Alhora que aromatitzen l’alè, actuen com a estimulant Llur principi actiu és l’arecolina
bíter
Alimentació
Beguda alcohòlica aromatitzada amb substàncies amargues de diferents tipus (pell de taronja, arrel de genciana i de ruibarbre, senet, càlam, àloe, quinina), a la qual hom afegeix campetx per tal de donar-li un color vermellós.
És obtinguda per maceració, extracció o percolació en una solució hidroalcohòlica, si bé, els últims anys, s’ha comercialitzat amb èxit la mateixa beguda sense alcohol El contingut mitjà d’alcohol és del 4% És presa generalment com a aperitiu, per l’acció estimulant dels seus principis amargants sobre les papilles gustatives Un nombre molt petit de bíters són medicinals, bé que de valor terapèutic molt baix
mirra
Farmàcia
Química
Goma resina aromàtica d’un gris fosc groguenc, de gust amargant i pungent.
Hom l’obté de diverses espècies del gènere Commiphora No produeix menys d’un 30% d’extracte soluble en alcohol És constituïda per un 2,5-8% d’olis volàtils i principis amargants, un 25-40% de resina mirrina i un 57-61% de gomes És emprada com a carminatiu i com a estimulant tòpic de la cavitat oral, i també en la confecció d’emplastres en medicina popular
càlam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les aràcies, de 60 a 150 cm d’alçada, de fulles estretes, flors reunides en espigues cilíndriques, verdoses, de 6 a 8 cm, i rizoma ramificat, esponjós, de fins a 1 m de llarg, que conté un oli essencial aromàtic i amarg, de propietats antibiòtiques.
Originària del sud-oest asiàtic, hom la troba en llocs pantanosos, vores de rius, etc, a l’Europa central, Àsia i Amèrica En fresc, el rizoma és emprat com a emètic, i en sec, com a estimulant de l’estómac, expectorant o emmenagog Associat generalment a d’altres medicaments anàlegs, fou prescrit en dispèpsies i flatulències És emprat actualment en perfumeria i com a aromatitzant en la producció de licors
gonadotropina
Bioquímica
Nom genèric de les hormones que actuen sobre les glàndules sexuals.
La majoria es produeixen en l’adenohipòfisi i són responsables de diferents efectes La FSH, o hormona estimulant dels follicles, produeix la maduració d’aquests a l’ovari i de les cèllules seminals als testicles la ICSH estimula la producció de testosterona a les cèllules intersticials la LTH estimula la producció de progesterona al cos luti A la placenta es produeix la gonadotropina coriònica , que provoca el creixement de l’úter