Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Llibre del Cànon de medicina

Pàgines del Llibre del Cànon de medicina
Medicina
Obra mèdica en cinc llibres escrita en àrab per Avicenna, considerada durant la baixa edat mitjana i el Renaixement l’obra clàssica de la medicina (la traducció al llatí de Gherardo da Cremona, del segle XII, fou impresa, enterament o parcialment, 36 vegades als segles XV i XVI).
El primer llibre, al-kullīyāt , conté la part general definicions, fisiologia, nosologia, etiologia i simptomatologia el segon s’ocupa dels medicaments el tercer és una patologia específica el quart estudia les malalties que afecten tot l’organisme, les fractures i luxacions i la cosmètica el cinquè és una farmacopea Una traducció catalana trescentista d’una part dels llibres primer l’examen i diagnòstic de les orines i quart la doctrina de les febres es conserva en un manuscrit de la Bibliothèque Nationale, de París
pleuresia
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de les seroses pleurals.
D’acord amb el tipus de reacció pleurítica, les pleuresies poden ser seques fibrinoses i humides o exsudatives, amb embassament seroses, serofibrinoses, purulentes, quiloses, hemorràgiques, etc Segons l’etiologia, hom les classifica en infeccioses i no infeccioses pleuresia urèmica, disproteïnèmica, postinfarts, etc Poden ésser localitzades o enquistades i generalitzades clínicament es manifesten de forma diferent segons les característiques anatòmiques del procés El tractament ha d’ésser causal, però en alguns casos cal evacuar per punció l’embassament produït i de vegades cal…
Harvey Williams Cushing
Cirurgià nord-americà.
Estudià a les universitats de Yale i de Harvard, i fou professor de cirurgia a Harvard 1912-32 i de neurologia 1933-37 i d’història de la medicina 1937-39 a Yale Autor de nombroses monografies sobre cirurgia del cervell, aportà valuoses contribucions a l’estudi de la pressió sanguínia en cirurgia i a la classificació i el tractament dels tumors cerebrals Descriví i establí l’etiologia de la síndrome de Cushing i desenvolupà el mètode operatori basat en la utilització de l’anestèsia local
flebitis
Patologia humana
Procés inflamatori en un segment del sistema venós.
L’etiologia és múltiple i, moltes vegades, ignorada tanmateix, com a causes de la flebitis cal esmentar determinats processos infecciosos, intervencions quirúrgiques, alteracions venoses varices i certes malalties i certs estats patològics com la febre tifoide i el càncer La flebitis pot ésser provocada per un trombe inflamatori flebotrombosi o bé originar un coàgul fortament unit a la paret inflamada tromboflebitis Es caracteritza per una hipersensibilitat del lloc afectat, sovint amb vermellor i edema També pot produir febre i dolor El tractament és sobretot amb antibiòtics i…
anestèsia locoregional
Medicina
Supressió del dolor en una zona determinada del cos mitjançant l’aplicació d’una solució anestèsica a concentracions escaients, en la immediata proximitat d’un tronc nerviós o d’un nervi perifèric.
La conducció nerviosa resta temporalment interrompuda per tal de facilitar una intervenció mèdica, quirúrgica, diagnòstica o terapèutica Les drogues emprades són els anestèsics locals Segons l’indret on té lloc aquesta interrupció hom parla d’anestèsia raquídia, peridural, paravertebral, intercostal, plexal, troncular i terminal o per infiltració Les mateixes tècniques s’utilitzen per al tractament del dolor intractable , que es refereix a l’abolició o control del dolor independentment de la seva etiologia, en pacients que no siguin susceptibles a d’altres tractaments mèdics o…
laringitis
Patologia humana
Inflamació de la laringe.
La laringitis aguda és generalment d’etiologia vírica, i va acompanyada d’afonia o ronquera, pessigolleig i tos seca la laringitis crònica sol ésser evolució d’una laringitis aguda mal resolta en la seva aparició intervenen diversos factors, com ara tabac, alcohol, abús de la veu, carnots nasals, etc la laringitis estridulosa és una afecció especial dels infants, caracteritzada per accessos de dispnea, tos ronca i respiració sibilant, que sobrevenen de nit Altres vegades, la laringitis pot anar associada a diverses malalties com l’angina de Vincent, la bronquitis, la pneumònia,…
patologia
Patologia humana
Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
Hom la subdivideix en diverses parts la patologia clínica , que tracta dels problemes clínics la mèdica o interna, que s’ocupa de les malalties de la medicina interna la quirúrgica o externa, que estudia els processos morbosos en relació amb la terapèutica quirúrgica la comparada , l' experimental, etc Hom parla també de patologia general per a referir-se als estats patològics de les diverses malalties en diferents òrgans El camp de la patologia és molt ampli i és tractat parcialment per diferents branques mèdiques, com l' etiologia , la patogènesi , la morfologia patològica…
síndrome de Cushing
Patologia humana
Nom donat a la hiperfunció corticosuprarenal amb un excés de la secreció de glucocorticoides.
Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi,…
malaltia d’Addison
Patologia humana
Malaltia causada per la hipofunció aguda o crònica del còrtex de les glàndules suprarenals.
Es caracteritza per debilitat muscular, hipotensió arterial, cansament físic, enfosquiment cutani preferentment a les cicatrius i a les regions descobertes del cos i taques pigmentàries a les mucoses Temps enrere, aquesta malaltia era freqüent i la seva etiologia era gairebé sempre la destrucció glandular per tuberculosi Actualment, el 60% dels casos són idiopàtics per mecanisme autoimmune el 40% restant es reparteix entre la tuberculosi, la micosi, el càncer primitiu o metastàsic i les hemorràgies bilaterals en el transcurs de septicèmies, generalment meningocòcciques El nadó…
Francesc Duran i Reynals

Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Metge i biòleg investigador.
Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions sobre l’…