Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
Sant Esteve de Vicfred (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
L’actual parròquia del poble de Vicfred, situat en una carena al sector nord-est del terme, és un edifici del segle XVI amb un campanar bastit al principi del segle XX El temple, però, té uns orígens molt més antics El lloc de Vicfred es documenta des de l’any 1079 i les primeres notícies de l’església són de J’any 1162, que apareix vinculada a Sant Pere d’Àger En aquesta data el papa Alexandre III adreçà a aquesta canònica una butlla confirmant les seves possessions, entre les quals constava l’església de Vicfred Aquesta subjecció a Àger es comprova també en la butlla papal de l’any 1179…
Sant Esteve de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
L’actual església del poble de Comabella, al sector meridional del terme, és un edifici modern, amb una llinda que porta la data de 1818 Tanmateix, els orígens d’aquest temple són molt més antics, si tenim en compte que el lloc de Comabella és conegut des de l’any 1064 i que el 1069 ja hi ha documentada una església, dita de Sant Just, potser l’antic titular del temple L’església de Sant Esteve no és esmentada amb seguretat fins l’any 1162, que apareix en una butlla papal entre les esglésies dependents de la canònica de Sant Pere d’Àger Aquesta vinculació amb la canònica d’Àger es confirma en…
Los misterios de Barcelona
Cinematografia
Pel·lícula del 1915-1916; ficció de 386 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner, Albert Marro i Fornelio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT Barcelona y sus misterios 1860-61 d’Antoni Altadill GUIÓ Albert Marro FOTOGRAFIA Jordi Robert INTERPRETACIÓ Francesc Aguiló, Joaquim Carrasco Diego Rocafort, Joan Argelagués, Joan Durany, Josep Balaguer, Emília de la Mata, Maria Reigada, Josep Martí, Manuel Arbó ESTRENA Barcelona, 26061916 Producció El 1880 Antoni Altadill publicà Barcelona y sus misterios , a semblança de Les Mystères de Paris 1842-43 d’Eugène Sue Ambdues obres després es convertiren en fulletons En la trama complicada de la cinta domina l’aspecte sentimental més…
cant anglicà
Música
Repertori de fórmules musicals, harmonitzades polifònicament, utilitzades en el cant dels salms i dels càntics propis de les celebracions litúrgiques de l’Església Anglicana.
El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament compostos L’…
Santa Maria de Bellestar (Penelles)
Art romànic
La parròquia de Bellestar fou una de les esglésies de la comarca que va dependre, almenys en part, de la canònica de Solsona El lloc de Bellestar és esmentat des de l’any 1138, en què Arnau de Ponts i els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon donaren a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou situat al camp del Mascançà, davant Linyola, amb el castell que havien de bastir-hi, anomenat Bellestar De l’església, en tenim la primera referència l’any 1151, en una butlla que el papa Urbà II va atorgar a Santa Maria de Solsona confirmant les seves possessions La subjecció de Bellestar a…
Santa Maria de Vallformosa (Vilobí del Penedès)
Art romànic
L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…
Castell de Soperuny (Areny de Noguera)
Art romànic
L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és merament casual…
celiaquia
Patologia humana
Malaltia caracteritzada per malabsorció, alteracions morfològiques del budell prim i intolerància al gluten.
Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l' esprue no tropical dels adults Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale cereal híbrid de blat i sègol Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta lesió, apareixen símptomes…
Gustave Flaubert
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després d’haver iniciat estudis de medicina, es dedicà de ple a la literatura La publicació de la seva primera obra important, Madame Bovary 1857, fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social, a causa de l’amoralitat que hom veia en el comportament de la protagonista El llibre fou condemnat més pel fet de constituir una dura crítica de l’empremta ideològica burgesa sobre una ànima ingènua que no pas per la conducta d’Emma Bovary És la mateixa mena de crítica que hi ha al Dictionnaire des idées reçues 1911 i a Bouvard et Pécuchet 1877, ambdues obres publicades després de la mort de…
Vittorio Taviani
© NICE Festival
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Realitzà tota la seva obra cinematogràfica conjuntament amb el seu germà Paolo Taviani San Miniato, Toscana, 8 de setembre de 1931-Roma, 29 de febrer del 2024 Estudiaren dret i lletres, respectivament, però el 1946 decidiren dedicar-se al cinema després de veure Paisà , de Roberto Rossellini Els anys cinquanta s’iniciaren en el cinema amb curtmetratges, i el 1960 collaboraren amb Joris Ivens en la realització del documental L’Italia non è un paese povero Amb Un uomo da bruciare 1962, guardonat amb tres premis al Festival de Venècia, començaren una filmografia d’anàlisi històrica, política i…