Resultats de la cerca
Es mostren 294 resultats
residu orgànic
Agronomia
Residu constituït majoritàriament per matèria orgànica.
En el medi rural tradicionalment la valorització dels residus orgànics s’ha fet aplicant-los en camps de conreu En condicions adequades de temperatura, humitat i disponibilitat de nutrients minerals, aquesta matèria orgànica és utilitzada com a substrat alimentari per animals, fongs i bacteris del sòl que els transformen en substàncies húmiques i minerals que exerceixen una funció molt important en la restitució de l’humus i dels elements nutritius del sòl que es perden durant el cultiu Quan es produeixen concentracions humanes, ramaderes o industrials elevades, la gestió…
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de l’aigua…
potestat prorrogada
Dret civil català
Potestat que continuen exercint el pare i la mare, o un d’ells amb el consentiment de l’altre, sobre els fills no emancipats declarats incapaços, una vegada han arribat a la majoria d’edat.
La declaració d’incapacitat només ha de referir-se a disfuncions psíquiques o mentals La potestat prorrogada ha d’ésser constituïda pel jutge obligatòriament, ja que només es podrà atorgar a partir de la sentència d’incapacitació En els casos en què la situació dels pares o del mateix fill no aconselli atorgar la potestat prorrogada, el jutge haurà de constituir la tutela o curatela L’esmentada potestat s’extingirà en els casos següents la mort o declaració de mort dels qui exerceixen la potestat, o la mort del fill, l’adopció del fill, la declaració d’absència dels pares o del…
tecnologies reproductives
Antropologia
Conjunt de les tècniques de reproducció assistida contemporànies i les seves implicacions socials i culturals.
L’antropologia s’ha interessat en aquests fenòmens a partir de les investigacions sobre el parentiu, la noció de persona, les relacions de gènere, les concepcions culturals de la procreació i el paper que exerceixen la ciència i la tècnica en les societats industrialitzades, i amb la necessitat d’establir limitacions ètiques i jurídiques quant al desenvolupament d’aquestes tècniques Com que es tracta de tècniques que actuen sobre els fets biològics mateixos de la reproducció, un dels àmbits centrals de les investigacions realitzades des de l’antropologia ha estat analitzar com es…
administració de justícia
Dret administratiu
L’acció dels jutges i tribunals que exerceixen la potestat d’aplicar les lleis.
provincial
Cristianisme
Dit del superior o la superiora que exerceixen la potestat sobre una província religiosa.
El càrrec fou creat en les congregacions religioses creades a partir dels mendicants i dels clergues regulars És nomenat per un temps de tres a sis anys pel capítol provincial o pel pare general, com en el cas del jesuïtes Rep també el nom d’ordinari en els ordes masculins, i la seva missió principal és la de visitar i vetllar per les cases de la província
guarda administrativa
Dret civil català
Situació d’acolliment d’un menor desemparat per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància de la Generalitat de Catalunya.
Es tracta d’una situació de guarda temporal, ja que els pares o guardadors del menor desemparat solliciten a la Direcció General que assumeixi la guarda durant el temps que duri la situació de desemparament, el qual ha estat degut a força major En aquests casos, el menor pot ésser atès a través de l’acolliment simple en família o en institució, on la guarda l’exerceixen les persones que formen la família o el director del centre residencial respectivament, sempre sota la vigilància de la Direcció General Les esmentades persones han de donar tota la informació sobre la situació…
atemptat
Dret penal
Delicte consistent en l’ús de violències, amenaces i resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions.
La majoria de les legislacions castiguen aquests fets per tal de garantir una eficaç execució de la funció pública Hom ha discutit el problema de la possible licitud o illicitud de la defensa contra les autoritats o llurs agents quan aquests, en l’exercici de llurs funcions, executen actes violents i de força i s’excedeixen en llurs atribucions El dret de resistir actes abusius ja era reconegut en el dret romà, i els intèrprets ensenyaren la mateixa doctrina que predomina actualment entre els autors i la jurisprudència de la majoria del països Normalment, les legislacions preveuen tipus…
anàlisi
Lingüística i sociolingüística
Descomposició d’un element lingüístic, com ara una oració en frases i en mots.
En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la…
Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears
Dret
Màxim òrgan judicial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
És considerat el successor de la Reial Audiència de Mallorca, instaurada el 1571 per Felip II amb competències en matèria de dret civil i criminal La Llei orgànica del poder judicial del 1870 creà l’Audiència Territorial de Palma, òrgan que fou l’avantpassat directe del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, creat a partir de l’article 26 de la Llei orgànica del poder judicial de 1985 Es constituí el 23 de maig de 1989 El componen quatre sales la de Govern, la d’allò Civil i Penal, la Contenciosa Administrativa i la d’allò Social La Sala de Govern dirigeix el tribunal, integrada…