Resultats de la cerca

Abans de començar un programa d’exercicis físics, o bé prèviament a l’inici d’una pràctica esportiva, és convenient sotmetre’s a un control mèdic en què s’avaluï l’estat físic del subjecte en qüestió Una de les seves finalitats és descartar l’eventual presència de trastorns orgànics que contraindiquin els esforços que comporti l’activitat, de manera que se’n garanteixi la manca de qualsevol perjudici un altre objectiu és determinar el tipus d’exercici físic que sigui més adequat per a cada cas en particular Aquest tipus de control es recomana, en principi, per a tota…

En algunes ocasions el control mèdic es complementa amb algunes proves d’esforç, com s’anomenen diverses exploracions destinades a avaluar la capacitat d’adaptació de l’organisme a l’esforç físic Allò que s’investiga de manera més concreta per mitjà d’aquestes proves és la resposta que ofereixen els aparells cardiovascular i respiratori davant d’un esforç muscular En els subjectes que pertanyen al primer grup esmentat la realització d’aquestes proves no és indispensable, però en canvi sí que ho és per als que integren el segon i el tercer grups Aquest tipus de proves es realitzen…

En la primera fase del control mèdic es fa un interrogatori i una exploració física rutinària S’indaguen els antecedents personals i familiars del subjecte, i també els seus hàbits de vida, es duu a terme un examen físic detallat, es realitzen alguns mesuraments senzills, com ara la freqüència cardíaca i la pressió arterial, i se solliciten alguns estudis complementaris ordinaris, com ara radiografies de tòrax, anàlisis de sang o electrocardiogrames Quan s’efectua aquesta revisió mèdica general s’investiga amb especial atenció l’existència de diversos trastorns que globalment puguin limitar…

La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur resistència…

Juntament amb l’aeròbic, ha passat a ser una modalitat dins de la gimnàstica de competició

Assolí quatre cops el Campionat d’Espanya de culturisme 1973, 1975, 1980, 1983 i una vegada el d’aixecament amb potència 1974 Obtingué tres vegades el títol de campió de Catalunya de fisioculturisme 1972, 1973, 1975 El 2001 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Físic Culturisme i el 2002 es convertí en membre de ple dret de la Unió Internacional de Body Building Natural Compaginà les tasques federatives amb la direcció del Gimnàs Atenea de Barcelona Fou guardonat amb la insígnia d’or del premi president Companys 2008 Fou subcampió mundial 1997, 1999 i campió d’…

Com a gimnasta participà en els Campionats d’Espanya de gimnàstica artística Exercí de professor d’educació física i fou contractat per la Federació Espanyola de Taekwondo com a preparador físic de la selecció estatal També treballà al Club Su-Ba-Lee Entre el 1989 i el 2004 s’ocupà de la preparació física dels alumnes del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Fou guardonat amb la medalla d’or al mèrit esportiu

Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia

Competí en la categoria de menys de 52 kg, i es proclamà campiona del món 1998 i d’Europa 1998, 2000 També aconseguí quatre medalles de plata, dues en els Campionats del Món 1996, 1997 i dues en els Campionats d’Europa 1996, 2000, la darrera de les quals per parelles El 2001 es retirà de l’alta competició, però el 2002 guanyà la Copa Catalunya de dones musculades i integrà la selecció catalana que competí en el Mundial en l’especialitat bodyform