Abans de començar un programa d’exercicis físics, o bé prèviament a l’inici d’una pràctica esportiva, és convenient sotmetre’s a un control mèdic en què s’avaluï l’estat físic del subjecte en qüestió. Una de les seves finalitats és descartar l’eventual presència de trastorns orgànics que contraindiquin els esforços que comporti l’activitat, de manera que se’n garanteixi la manca de qualsevol perjudici; un altre objectiu és determinar el tipus d’exercici físic que sigui més adequat per a cada cas en particular.
Aquest tipus de control es recomana, en principi, per a tota la població. Tanmateix, la seva imperiositat, com el tipus d’exploracions que requereixi i la finalitat en concret, varien segons les característiques individuals. Segons aquestes característiques, es diferencien, esquemàticament, tres grups d’individus.
El primer grup és format pels nens, els adolescents i els adults menors de 35 anys d’edat, sans, és a dir, que de manera constatada no presentin malalties limitants o bé antecedents recents de trastorns greus que n’hagin deteriorat l’estat general. En els individus integrats en aquest primer grup, els controls previs a l’inici d’una activitat física més o menys moderada no són indispensables, encara que una revisió mèdica rutinària sempre és aconsellable.
El segon grup és format per les persones de més de 35 anys d’edat, en general, i per totes aquelles que presentin malalties limitants, com ara obesitat, trastorns cardiovasculars, pulmonars o de l’aparell locomotor, o bé antecedents recents de malalties greus, particularment si afecten aquests aparells. En les persones que pertanyen a aquest segon grup, els controls mèdics, que es dirigeixen a investigar en profunditat les modificacions que experimenta l’organisme durant l’exercici físic, són indispensables.
El tercer grup és format pels esportistes i per les persones, de totes les edats, que es plantegen iniciar una pràctica esportiva professional. En aquests casos, els controls mèdics, que no solament van dirigits a valorar l’estat físic, sinó a intentar determinar quin tipus d’esport és el més indicat segons la seva constitució física, són igualment indispensables.
Amb freqüència resulta difícil establir a priori si una persona determinada es troba dins del primer o del segon grup dels esmentats, per exemple perquè el propi subjecte ignora que pateix algun trastorn, o bé perquè desconeix quina limitació determina la presència d’aquest en relació a l’exercici físic. Per això, com a norma general de conducta, quan es presenten aquest tipus de dubtes, és convenient decantar-se per anar al control mèdic abans del començament d’un programa d’activitats físiques, particularment si es tracta d’una activitat física en què calgui realitzar esforços intensos o prolongats.