Resultats de la cerca

Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial Acadèmia de…

Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la seva activitat professional com a professora d’institut Posteriorment treballà a la delegació gironina de l’Institut de Ciències d’Educació, com a coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat El 1991 s’incorporà a l’Ajuntament de Girona com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE i ocupà la regidoria d’Educació fins el 1995, i a partir d’aquest any estigué també al càrrec de formació, lleure i esports fins el 1999, que fou nomenada tinenta d’alcalde Dos anys…

Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en…

Doctorat en ciències químiques El 1947 fou nomenat conseller delegat de Derivados Forestales —de la qual fou propietari des del 1972—, empresa que patentà i comercialitzà amb gran èxit un producte consistent en formol concentrat extret de la fusta amb un mètode de la seva invenció Amb l’acumulació de patents la companyia es consolidà com un líder mundial en la fabricació de paraformaldehid i altres productes del sector Inicià la seva activitat filantròpica la dècada de 1960 amb una donació a la residència Casa Pairal de Vilassar de Mar El 1977 refundà el Rotary Club després de la dictadura…

Era nebot de Joan Gaspar i Xalabarder mort a Barcelona el 1941, que regentava des del 1903 una botiga de marcs i estris de pintura al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona, que convertí en una galeria d’art Inaugurada el 1909 al carrer del Consell de Cent, exposà l’obra de pintors modernistes catalans com ara Meifrèn, Casas o Nonell L’any 1927 la galeria adoptà el nom de Sala Gaspar  i incorporà el seu fill  Miquel Gaspar i Paronella Barcelona 1914 – 28 de setembre de 1989 i el cosí d’aquest, Joan Gaspar i Paronella, que se’n feren càrrec conjuntament el 1939, quan la galeria…

Vida i obra Fill d’un agent de negocis que fou alcalde de Girona, estudià dret a Barcelona, on collaborà en La Renaixença i fou membre de la Jove Catalunya Pertanyé també, com a corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona Milità en el partit liberaldinàstic i fou alcalde de Girona 1887-91 D’aquella etapa deixà, precisament, unes memòries inèdites Participà en la fundació de l’Associació Literària de Girona i en la Revista de Gerona , on publicà treballs sobre el canonge Dorca, el cardenal Margarit, les muralles i els setges de Girona, la dominació…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà 1979 El 1988 fou nomenat cap del Servei de Medicina Interna reumatologia i geriatria a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona i el 1992, catedràtic de Medicina Interna de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB Fou vicedegà 1991-97 i degà 1997-2001 de la Facultat de Medicina de la UAB Des del 2000 és Honorary Fellow de l’Acadèmia Americana de Medicina i és membre del Consell Català d’Especialitats Mèdiques President del Collegi Oficial de Metges de Barcelona  2010-2014, ha estat vicepresident de la…

Fundada per Joan Gaspar i Xalabarder, a partir d’una botiga de marcs i estris de pintura, era situada al carrer del Consell de Cent de l’Eixample barceloní i compaginà aquesta activitat amb la de sala d’exposicions Els primers vint anys i escaig mostrà l’obra de Nonell, Casas o Meifrèn, entre d’altres El 1927, quan es convertí exclusivament en galeria d’art, adoptà el nom de Sala Gaspar i el fundador incorporà a la direcció de la galeria el seu fill Miquel Gaspar i Paronella i el seu nebot Joan Gaspar i Paronella Després de la reobertura de la sala en acabar la Guerra Civil Espanyola 1939,…

Llicenciat en dret, s’especialitzà en dret urbanístic, i posteriorment es diplomà en institucions europees Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1976, fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya 1980, de la qual fou membre del Comitè Executiu Nacional 1982-84 i president del Consell Nacional 1984-86 Posteriorment ha estat secretari general 1986-88, president 1988-91, vicesecretari de la Mesa del Consell Nacional de CDC i membre del Comitè Executiu Nacional de CDC fins el 1999, i membre de la Comissió per la Refundació del Catalanisme 2007 Des del 2008 és…

Vida i obra Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 Publicà dos reculls més de poemes nous que porten el mateix títol del recull anterior Vida terrena , un editat a Lisboa el 1966 i l’altre a Barcelona el 1977 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de…