Resultats de la cerca

És separada, al nord, de les valls del riu Major i de la Guàrdia per les serres d’Ares 1 850 m alt i de Prada, que formen una cinglera d’uns 16 km de longitud, entre el prat d’Orient el punt més occidental de la vall i el Segre, i al sud, de les valls de Carreu, Rialb i Fontfreda per una alineació que uneix el cap del Boumort amb la muntanya de Santa Fe, damunt Organyà, i que té el punt culminant a la roca de Senyús 1 894 m És drenada per la riera , o riu , de Cabó , format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, el barranc de la Vall que…

Els Carracci representen —en una línia distinta de la de Caravaggio— una reacció contra el manierisme, al qual oposen una pintura simple, de tipus sensual i sentimental En 1585-88 fundaren l’Accademia dei Desiderosi anomenada després degli Incamminati , que tingué una gran influència en la pintura italiana Conrearen la pintura religiosa — Martiri de sant Àngel 1598 i Predicació del Baptista 1592, de Ludovico La darrera comunió de sant Jeroni coetània a l’anterior i també per a l’església de San Gerolamo de Bolonya, d’Agostino la Madona de sant Mateu per a l’església de San Prospero de Reggio…

Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela  Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…

Situació i presentació És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada Només el sector més baix…

N’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur mongeta tendra com la llavor ja feta mongeta seca són molt emprats com a aliment Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable juntament amb la fava en moltes rotacions de conreus La producció anà en augment fins a assolir…

Aquest darrer no és general a tot el domini lingüístic manca als parlars occidentals i a l’alguerès La distribució d’ambdues solucions al català central i als altres parlars orientals és relativa i depèn de l’accent d’intensitat, per tal com si la grafia compareix en posició tònica avi, bufar, sal es dóna el primer fonema, mentre que en posició àtona pera, cosa, fusta , es produeix el segon vocal neutra La pronúncia del fonema a presenta màxima obertura maxillar, no gens de labialització i llengua plana, fets que determinen un formant bucal d’un volum superior al de qualsevol altre fonema…

El tortell és un element molt important de la tradició culinària catalana, i apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any Era tradició que el padrí regalés un tortell al seu fillol o fillola En algunes comarques catalanes regalava el tortell quan la criatura acabava de recitar el verset de Nadal --tortell de Reis--, i altres el regalaven per Pasqua, amb la benedicció de la palma El tortell de Rams encara és vigent en alguns indrets de les comarques gironines, tot i que la mona de Pasqua ha anat guanyant popularitat a tot el territori Tortell de pasta de brioix i farcit de…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura , d ’Antoni…