Resultats de la cerca
Es mostren 414 resultats
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet
temps
Música
Unitat mètrica (metre) situada entre el compàs, més gran (un compàs és format per diversos temps), i la divisió, més petita (diverses divisions formen un temps).
L’accent mètric de cadascun dels temps que formen un compàs és diferent segons si el seu començament coincideix o no amb el començament del compàs El primer temps, és a dir, l’únic el començament del qual se superposa amb el del compàs, és el temps mètricament més accentuat Per aquest motiu sol anomenar-se temps fort, temps greu, etc La resta, menys accentuats mètricament, solen rebre, en contraposició, el nom de temps febles, lleus, etc
pila patró
Química
Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de fem (tensió de referència).
És una pila impolaritzable, però no pot fornir sinó corrents molt febles i curts La més coneguda és la de Weston , constituïda per una amalgama de cadmi pol negatiu i mercuri pol positiu amb sulfat de cadmi com a electròlit i sulfat de mercuri com a despolaritzador La fem, d’1,0183 V a 20ºC, es manté absolutament constant També hi ha la pila de Clark , lleugerament diferent, que utilitza zinc és anterior a la de Weston i actualment poc utilitzada
calcogenur
Química
Compost laminar de fórmula química
TX 2
, on X
és sofre, seleni o tel·luri i T
és un metall de transició, com per exemple el titani, el zirconi, el vanadi, el molibdè, etc.
Presenten una estructura formada per una successió infinita de làmines bidimensionals XTX, paralleles entre elles i construïdes de tal forma que dues capes aniòniques incloguin una capa catiònica Aquesta estructura geomètrica es caracteritza per unions iòniques-covalents molt fortes dins d’una mateixa làmina i unions febles entre dues làmines successives Això fa que aquests composts tinguin una forta anisotropia Hom estudia llur utilització com a càtode en les bateries d’automòbils elèctrics i també com a catalitzador en processos Friedel i Crafts
àcid aldònic
Bioquímica
Designació genèrica de cadascun dels àcids que resulten de l’oxidació de les aldoses pel iode en medi alcalí: R-CHO+I2+3OH- → RCOO-+2I-+2H2O.
Els àcids aldònics que regeneren les aldoses mitjantçant l’hidrogen naixent tenen noms que deriven dels de les aldoses originàries Formen fàcilment lactones cícliques i, en presència de bases orgàniques febles, s’epimeritzen en el carboni 2 L’oxidació enzimàtica de la glucosa en l’àcid glucònic és, a l’organisme, la primera etapa de la degradació oxidant de la glucosa per la via de les pentoses Els àcids aldònics són també composts intermediaris en la degradació dels sucres per diversos microorganismes
terfenil
Química
Compost orgànic que és utilitzat com a detector de radioactivitat.
En incidir sobre ell la radiació, emet uns raigs lluminosos que es converteixen en pulsacions elèctriques, que hom pot ampliar i comptar comptador d’escintillacions El nombre de fotons produïts en cada raig és aproximadament proporcional a l’energia de la radiació incident És adequat, especialment, per a comptar emissors beta β febles, com el triti 3 H i el carboni 14, ja que, en ésser una substància líquida, presenta una autoabsorció de radiació menor que les substàncies sòlides que solen emprar-se com a detectors i comptadors
possessiu | possessiva

Pronomspossessius
Gramàtica
Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió, és a dir, que els objectes que determina (en el cas de l’adjectiu) o representa (en el cas del pronom) pertanyen a algú o a alguna cosa o bé hi tenen qualsevol mena de relació.
En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes
criptoanàlisi
Part de la criptologia que estudia els sistemes criptogràfics per a trobar debilitats i trencar la seva seguretat sense el coneixement d’informació secreta.
Típicament, això es tradueix en desxifrar un missatge o en aconseguir la clau secreta de xifrat En el llenguatge no tècnic, es coneix aquesta pràctica com trencar o forçar el codi , encara que aquesta expressió té un significat específic dins l’argot tècnic El terme criptoanàlisi també s’utilitza de manera general per a referir-se a qualsevol intent de trencar la seguretat d’altres tipus d’algorismes i protocols criptogràfics El terme no inclou els atacs que no es basen en els punts febles de la criptografia utilitzada a la codificació
hibernació
Fisiologia
Conjunt de fenòmens biològics provocats per l’hivern en la major part dels homoterms i en alguns poiquiloterms, mamífers i ocells, i que els serveixen per a resistir el medi desfavorable aïllant-los-en.
L’aïllament té lloc en un cau com fa la marmota, en un niu construït pel mateix animal com l’eriçó o abandonat per algun ocell com el liró, en un tronc d’arbre com la salamandra, etc El ritme vital minva, la temperatura corporal és un o dos graus centígrads més alta que l’ambiental, la freqüència cardíaca i la respiratòria són molt febles i l’animal no menja ni es mou i dorm Els mamífers es desperten periòdicament i, després d’un curt període homeotèrmic, reprenen el son
guionet
Gramàtica
Guió petit (-).
És usat en la unió d’un verb amb el pronom feble que el segueix, si no s’ha d’apostrofar per a unir entre ells pronoms febles darrere el verb, si no han d’anar també apostrofats pronom personal en la formació de numerals en les xifres vint-i-u a vint-i-nou , en l’expressió de desenes més unitats i d’unitats més centenes per a formar mots composts i, al final d’una ratlla, per a trencar un mot que no hi cap sencer