Resultats de la cerca

En el cas d’un feix refractat, la transmissivitat T és expressada on I és la intensitat dels feixos el subíndex 1 es refereix al medi d’incidència i el 2 al de refracció, n 1 i n 2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2, i φ l’angle que formen amb la normal També és anomenat poder de transmissió

Neix a les circumvallacions cerebrals, davalla a la base del cervell i, a través del peu del peduncle, arriba al bulb, on es divideix en dos feixos desiguals, el principal dels quals passa al costat oposat i es colloca en el cordó lateral de la medulla feix piramidal encreuat , i l’altre és la continuació del feix piramidal i ocupa una part del solc mitjà de la medulla

Pterula multifida , l’única espècie de la família que viu al nostre país, forma feixos de branques molt fines, denses, verticals, de color bru ocraci vers la base i blanquinós a la part alta, de consistència cartilaginosa, dura i elàstica L’estructura és dimítica Viu en boscos de coníferes i boscos mixtos, entre les acícules i la fusta morta, i el seu aspecte varia força segons l’hàbitat i l’edat

Gutíferes o clusiàcies 1 Herba de sant Joan Hypericum perforatum a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una fulla amb glàndules escampades per l’anvers x 4 c detall d’una flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari súper, els estams agrupats en feixos i els pètals amb glàndules negres marginals x 2 Eugeni Sierra És una família cosmopolita, formada per 50 gèneres i més d’un miler d’espècies —herbes, mates petites i arbres—, algunes de les quals s’han utilitzat per a aprofitar-ne la fusta d’altres donen fruits comestibles, com el mamei Mammea americana , i n’hi ha que…

Els astròcits configuren el principal teixit de sosteniment del sistema nerviós central i tenen la mateixa funció que els fibroblasts en els altres teixits en cas de lesió de qualsevol etiologia augmenten de mida, proliferen i produeixen fibretes El teixit neuronal lesionat té poca capacitat de regeneració i el resultat després de la lesió és una densa trama de feixos de fibretes glials, amb poques cèllules, i que comporta un dèficit funcional i una consistència superior al teixit nerviós normal

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Els cristalls són allargats, agrupats en feixos L’esclat és metàllic, i el color és groguenc, gris, verdós o bé negre Té duresa 3-3,5 i pes específic 5,3-5,7 Mai no es troba en grans masses i normalment va associat amb altres minerals de níquel N'han estat trobats bons exemplars a les mines de Bellmunt del Priorat La millerita, anomenada així en honor de WHMiller, rep també el nom de pirita capillar

El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…

El LEP s’inaugurà el juliol de 1989, i es clausurà al novembre del 2000 per a començar a preparar el Large Hadron Collider LHCConsistia en una installació subterrània circular, amb un diàmetre d’uns 4,3 km, connectada amb els sincrotons PS i SPS El LEP tenia quatre detectors Aleph, Delphi, L3 i Opal Físics de la Universitat de València participaren en el Delphi i físics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballaren en l’Aleph L’objecte del LEP era provocar i estudiar collisions entre feixos oposats d’electrons i positrons