Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
senyoreta
Entomologia
Nom donat a diversos insectes odonats de la família dels agriònids que pertanyen als gèneres Agrion i Enallagma, de cos delicat i ulls sortints lateralment, ales anteriors i posteriors amb la mateixa nervadura i vol lent.
Els mascles del gènere Agrion solen tenir el cos de color blavós, i les femelles, entre verd d’oliva i verd blavós
androconi
Entomologia
Escata o grup d’escates que posseeixen els mascles d’alguns insectes, com p ex els lepidòpters.
L’androconi és connectat a glàndules odoríferes i serveix per a atreure les femelles o per a predisposar-les a l’aparellament
blastòfaga
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels calcídids, l’espècie més remarcable del qual és B. psenes
, que viu a les flors de la cabrafiguera, on provoca la formació de cecidis.
Els mascles són àpters i larviformes, d’uns 2 mm de longitud les femelles, alades Són els principals agents de la caprificació
clau
Oficis manuals
Eina de muntatge construïda amb acers estampats de gran duresa, tenacitat i resistència a la torsió que consisteix en un mànec rígid de forma variable (pla, colzat, articulat, en T, etc.), acabat per un extrem o per tots dos en una forma que s’ajusta a la cabota dels cargols o a les femelles i és adequada per a poder-los collar o afluixar.
Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella , rectes, colzades o articulades, amb…
Cap d’olla negra
El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de…
batallaire
batallaire 2
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, d’uns 25 o 30 cm de llargada, amb el bec llarg i recte; es caracteritza pel fet de presentar un marcat dimorfisme sexual estacional.
A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels pollets Els caràcters sexuals…
argonauta
argonauta 2 ( A. argo )
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes de l’ordre dels octòpodes, semblants als pops.
Els mascles són molt petits uns 2 o 3 cm, molt més que les femelles, que mesuren fins a 15 cm Els mascles tenen un braç hectocòtil que, un cop desenvolupat dins una bossa, es desprèn del cos per autotomia en el moment de la fecundació, l’extrem d’aquest braç, portador dels espermatozoides, penetra a la cavitat pallial de la femella i la fecunda Les femelles tenen dos dels braços repleglats endarrere i molt modificats són amples i aplanats a l’extremitat i secreten una ooteca fràgil, calcària, espiralada i estriada que mesura uns 15 cm, a la qual, a més, serveixen de…
mantoïdeus
Entomologia
Ordre d’insectes, inclòs antigament dins dels dictiòpters, format per individus que presenten un pronot molt desenvolupat i un primer parell de potes molt fortes i llargues.
Les femelles formen ooteques en recobrir les masses d’ous amb una substància mucosa que se solidifica en contacte amb l’aire Són propis de les regions càlides
micròpter | micròptera
Zoologia
Dit de l’animal que té les ales molt reduïdes i no funcionals.
Es dóna en alguns ocells i en certs insectes A vegades és una característica exclusiva de les femelles, com s’escau en algunes papallones de la família dels geomètrids
hiloquer
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils de la família dels suids caracteritzat pel pèl, llarg i espès, i pel fet de tenir, sobretot els mascles, els ullals molt desenvolupats.
És vegetarià i habita en grups, formats com a màxim per 20 individus, tots mascles o bé femelles i joves És típic de les selves de l’Àfrica central