El cap d’olla negre (Globicephala melaena) canvia molt la forma del seu cos amb l’edat: en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta; els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement. Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama; les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment. L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els mascles adults que es disputen la jerarquia dels harems.
Àlex Aguilar.
L’aspecte extern del cap d’olla s’assembla molt al de la falsa orca, però se’n distingeix pel cap globós, les llargues aletes pectorals i l’aleta dorsal amb una base ampla.
La seva distribució és antitropical i habita preferentment a les aigües temperades. A la Mediterrània occidental, és un cetaci abundant, tot i que té un repartiment irregular: es concentra en determinades àrees i és relativament rar en altres. A les nostres costes, els albiraments i els embarrancaments d’aquesta espècie es distribueixen d’una manera uniforme, sense que s’observin àrees concretes de concentració.
Són animals de costums fortament gregaris i formen grups governats per estrictes relacions de domini. Durant la migració, solen formar agrupacions d’alguns centenars d’exemplars, que es dispersen en grups més petits quan s’alimenten. Els calamarsos són el seu principal aliment, encara que no és rar que capturin també peixos, sobretot verats (espècies de Scomber), bacallans (Gadus callarias) o rèmols (Schophtalmus rhombus).
Els aparellaments es produeixen al llarg de tot l’any, probablement amb un grau màxim a la primavera o a l’estiu. La gestació dura uns quinze o setze mesos i les cries són de color gris marronós, d’una tonalitat molt més clara que la dels adults. Des del moment del naixement, els mascles són més grans que les femelles. La lactància dura uns vint-i-dos mesos, però, com que les dents surten a partir del mig any de vida, les cries ben aviat són capaces d’aconseguir-se aliment sòlid per elles mateixes.