Resultats de la cerca

Consisteix a impressionar, fotograma per fotograma, dibuixos o objectes, desplaçant lleugerament a cada operació l’objecte fotografiat

Estudià història de l’art i arquitectura a la Universitat de Barcelona, i també seguí els cursos de l’escola de disseny Eina Realitzà el disseny gràfic de la revista Artics entre el 1985 i el 1988, collaborant en altres publicacions Inicialment treballà com a pintor dins l’abstracció, però aviat es decantaria cap a l’escultura, treballant primer escultures en ferro de gran format Posteriorment, se centrà en l' assamblage d’objectes diferents, amb els que juga amb la seva procedència de l’entorn quotidià i el seu component de referent emocional També realitza installacions i treballa el dibuix…

Nascut en una família de la diàspora armènia fugida de les massacres otomanes del 1915, l’any 1952 es graduà en medicina a la Universitat Ann Arbor de Michigan Alternà la seva vida professional amb l’afecció a la pintura i la música A mitjan anys vuitanta començà a ser conegut arran de la seva proposta de donar l’opció de suïcidar-se als condemnats a mort dels EUA, cosa que desencadenà una polèmica sobre l’ eutanàsia L’any 1988 obrí una consulta especialitzada en “assessorament per a la mort” i dissenyà un aparell que anomenà “màquina de la mort”, que injectava una combinació de sedants i…

Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a Aquisgrà 1934…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…

Vida Començà en el món del cinema com a director gerent de la filial a l’Estat espanyol de la Société des Établissements Gaumont, firma que, a més de fabricar aparells per a la filmació i projecció, batejats amb els noms de Biographe i Bioscope, s’interessà igualment per la producció des del 1898 i l’exhibició Entre el 1905 i el 1907, la Gaumont, domiciliada a Barcelona, es dedicà a la venda de films i a la comercialització del Cronophone, aparell que utilitzava uns discos sincronitzats amb les imatges i obtenia l’efecte d’un primitiu cinema sonor El 1907 H Huet accedí a la…

Vida Fill del poeta i dramaturg Eduard Marquina i Angulo, i cunyat i oncle dels compositors Ernesto i Cristóbal Halffter, respectivament Estudià enginyeria industrial i després es traslladà als estudis Tobis França i als UFA Alemanya amb l’objectiu d’especialitzar-se com a tècnic de so Començà a exercir l’ofici el 1934 als estudis CEA de Madrid fundats pel seu pare i altres com a sotsdirector tècnic L’any següent fou contractat per Luis Buñuel, el qual supervisà el seu debut com a director a Don Quintín el Amargao En solitari feu el musical El bailarín y el trabajador 1936, basat en l’obra…

Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades Segons les artèries que hom vulgui explorar, hi ha…