Els estudis angiogràfícs són les exploracions radiogràfiques de les artèries. Com que la densitat dels teixits que componen les parets de les artèries i la sang no és prou diferent de la dels teixits que els envolten, per tal de poder veure en una radiografia la forma d’aquests òrgans cal introduir prèviament en la sang que hi circula per l’interior una substància de contrast, és a dir, una substància intensament radioopaca. En general, per a realitzar un estudi angiogràfic, les substàncies radioopaques que s’utilitzen són solucions iodades.
Segons les artèries que hom vulgui explorar, hi ha tres tipus d’estudis angiogràfics: l’angiocardiografia, la coronariografia i l’angiografia perifèrica.
L’angiocardiografia consisteix en l’exploració radiogràfica de les cavitats cardíaques i dels grans vasos. Per a realitzar-la cal efectuar prèviament un cateterisme cardíac i tot seguit introduir la substància de contrast en l’artèria pulmonar, en l’aorta o en una cambra cardíaca.
D’altra banda, la coronariografia és l’estudi radiografio de les artèries coronàries. També cal en aquest cas efectuar prèviament un cateterisme cardíac, però a diferència de l’estudi anterior, la substància de contrast s’aboca a l’interior dels sins aòrtics, a l’alçada de la sortida de les artèries coronàries.
L’angiografia perifèrica, o simplement angiografia, consisteix en l’estudi radiografio de les artèries perifèriques. Per a realitzar-la n’hi ha prou que s’injecti la substància de contrast a l’interior de l’artèria que hom vol explorar.
En tots aquests estudis angiogràfics, quan ja s’ha instil·lat la substància de contrast, aquesta es dilueix ràpidament en la sang i s’incorpora a la circulació sanguínia. Aleshores es procedeix a fer unes quantes radiografies, de manera que s’obtenen plaques radiogràfiques, o bé es realitza un estudi radioscòpic del qual s’obté una imatge dinàmica del flux sanguini, que apareix en un monitor o una pantalla especial. També és possible d’efectuar directament una filmació, és a dir, practicar una cine-radiografia.
Una varietat més sofisticada de les tècniques angiogràfiques és l’anomenada angiografia de substracció digital. En aquest estudi, els raigs X que han traspassat el teixit explorat, no s’impressionen en una placa radiogràfica, sinó que amb un ordinador esdevenen senyals digitals o numèrics i queden emmagatzemats. Tot seguit, i amb l’ús de diversos programes informàtics, és possible de seleccionar els senyals que es volen veure i, per tant, es poden obtenir imatges més nítides de les artèries.
Els estudis angiogràfics permeten d’observar clarament la forma i la grandària dels vasos i les cavitats que hom vol explorar, i, si s’efectua una cineradiografia, també la velocitat a què circula la sang. Així, cal destacar que aquests estudis són especialment eficaços en la detecció de processos obstructius arterials com són les plaques d’ateroma o d’altres anormalitats arterials com dilatacions o estretors, i també per avaluar la gravetat d’aquestes alteracions i la repercussió que tenen sobre el flux sanguini, ja que en poden alterar, per exemple, la velocitat i el volum.