Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
congrés de Praga
Història
Reunió dels delegats de Rússia, Prússia i França celebrada a Praga, durant l’armistici de Pleiswitz (juny-agost del 1813).
Proposat per Àustria, amb l’anuència de Napoleó I, les potències aliades contra França hi concertaren la dissolució del gran ducat de Varsòvia i de la Confederació del Rin, el retorn de Prússia als límits del 1806 i la restitució d’Illíria a Àustria Napoleó I n'acceptà quasi tots els acords, però el congrés i l’armistici ja havien finit i els aliats, juntament amb Àustria, reprengueren la guerra contra França
paràmetre de desceleració còsmica
Astronomia
Paràmetre que indica el ritme de variació temporal de l’expansió de l’Univers com a conseqüència de la gravitació del conjunt.
En termes del factor còsmic d’escala R té l’expressió q 0 = -R d 2 R /dt 2 / dR /dt 2 Els diferents valors de q 0 corresponen als diferents models d'Univers q 0 < 1 / 2 corresponen a un Univers obert expansió contínua, q 0 > 1 / 2 corresponen a un Univers tancat collapse final en un temps finit, i q 0 = 1 / 2 correspon a un Univers infinit i un espai euclidià
funció de Boole
Matemàtiques
Donada una àlgebra de Boole A, funció de n variables que és aplicació de An en A.
El conjunt de funcions de Boole de n variables hereta, per mitjà de les operacions de A , l’estructura d’àlgebra de Boole El conjunt P E de les parts d’un conjunt no buit E és una àlgebra de Boole, i una funció de Boole de n parts és tota aplicació de P E n en P E definida mitjançant un nombre finit de reunions, d’interseccions o bé de complementacions assignació de complementaris en E
variància
Matemàtiques
Mesura de la dispersió d’una variable aleatòria X respecte al seu valor mitjà.
Hom la defineix mitjançant la següent igualtat σ 2 X = E X - E X 2 E X essent l’esperança matemàtica o valor mitjà de X La variància és, doncs, el moment de segon ordre corresponent a la variable X centrada La seva arrel quadrada σ és la desviació tipus En el cas discret, és a dir, si la variable aleatòria X pren un nombre finit de valors x 1 , …, x n amb probabilitats respectives P 1 , …, P n , aleshores hom té
subgrup
Matemàtiques
Qualsevol subconjunt H d’un grup (G, E) tal, que és estable per a l’operació del grup i té estructura de grup mitjançant aquesta operació induïda.
És un subconjunt no buit tal, que si x, y són d’ell, el resultat x-y també hi pertany El conjunt d’enters amb l’operació addició és un subgrup del grup additiu de nombres racionals Si hom divideix l’ordre de G grup per l’ordre de H, el quocient és anomenat índex de H en G o, simplement, índex de H Segons el teorema de Lagrange, si un grup G té ordre finit i H és qualsevol subgrup de G, l’ordre de G és el producte de l’ordre de H per l’índex de H
potència
Física
En un sistema físic, magnitud escalar que mesura l’afany que manifesta el sistema per executar un treball.
Formalment, la potència és definida com la relació entre l’energia E o treball que bescanvia el sistema amb l’exterior i amb el temps t que dura el bescanvi, és a dir P=E/t Hom parla de potència instantània o de potència mitjana , segons que el temps considerat sigui infinitesimal o finit, respectivament Les unitats de potència emprades són el watt símbol W en el sistema internacional, el quilogràmetre per segon kmg/s en el sistema tècnic, l’erg per segon erg/s en el sistema cegesimal, i d’altres com el cavall de vapor i el cavall anglès
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no…
grup
Matemàtiques
Estructura algèbrica constituïda per un conjunt G on hi ha definida una operació, designada per *, que per a qualssevol elements a, b, c de G té aquestes tres propietats: propietat associativa, o sia (a*b) *C = a*(b*c); G conté un element neutre e, o sia a*e = a; i per a qualsevol element a n’hi ha un altre de G, representat per a’, que és el seu invers (a*a’ = a’*a = e).
Si a més es compleix la propietat commutativa a*b = b*a , el grup és anomenat commutatiu o abelià i, en aquest cas, si hom representa l’operació amb el signe +, el grup és anomenat també additiu , mentre que si hom utilitza el signe o uns altres, el grup és anomenat també multiplicatiu Hom anomena ordre d’un grup el nombre d’elements que conté més exactament, és el cardinal del conjunt dels seus elements El grup és anomenat cíclic si qualsevol element s’obté per producte repetit d’un de fix, anomenat generador L’estudi en abstracte dels grups permet d’obtenir resultats aplicables a grups…
problema de les paraules
Matemàtiques
Problema d'àlgebra.
D’una banda si hom disposa d’un alfabet finit OOO = {a 1 ,,a n } i, per concatenació, construeix els mots M = ζ 1 ζ r , on cada símbol ζ i és una de les lletres a j ∈ OOO d’aquest alfabet i r ∈ ℕ si, d’altra banda, hom disposa d’un cert diccionari que estableix l’equivalència de certes parelles de mots i, finalment, hom accepta el fet que, en substituir en un mot M = M 1 mM 2 un cert sumbmot m per un altre mot m´ equivalent, obté un mot equivalent M´ = M 1 m' M 2 Cal plantejar la pregunta següent donats dos mots arbitraris M i N , hi ha algun algorisme que permeti de decidir si…