Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
satem
Lingüística i sociolingüística
Dit del fenomen que presenten algunes de les llengües de la família indoeuropea.
Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal inicial Pertanyen al grup satem l’…
apicodental
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua tocant les dents.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicodentals d i t, anomenats, a vegades, només dentals
ingressiu | ingressiva
apicoalveolar
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop o tocant l’alvèol superior de la boca.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicoalveolars s, z, n, r, l a vegades, són anomenats només alveolars
laringal
Fonètica i fonologia
En indoeuropeu, dit d’un fonema d’identitat fonològica poc coneguda.
Hom coneix les laringals a través de les modificacions que han exercit en els fonemes veïns i de les unitats distintives testimoniades en les llengües anatòliques
funció fònica
Fonètica i fonologia
Relació general entre trets sistemàtics pels quals, des del punt de vista fonològic, hom pot determinar aspectes d’ordre culminatiu, com en la dependència intensiva dels membres d’una emissió d’un d’ells.
Així com també, delimitatiu, si hi ha indicis de frontera morfemàtica en una seqüència donada, o bé distintiu, característica de l’oposició mútua entre segments o fonemes
nasal
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que presenta, com a tret distintiu, unes ressonàncies procedents de les cavitats nasals que depenen, articulatòriament, de l’obertura del conducte rinofaringi.
Acústicament, es manifesten com a formants febles entorn de 250 i 2 500 cicles per segon En català hi ha tres fonemes pròpiament nasals /m/, /n/ i /n/
punt d’articulació
Lingüística i sociolingüística
Zona o indret on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre, actiu o passiu, per tal de realitzar una emissió fonemàtica.
Segons el punt d’articulació fonètica, els fonemes de moltes llengües es classifiquen en bilabials, labiodentals, dentals, velars i altres d’acord amb distincions articulatòries pertinents més precises
africada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema propi d’algunes llengües, la realització genètica del qual es compon de dos moments, un d’oclusiu i un altre, subsegüent, de fricatiu, essent ambdós homorgànics i formats en un lloc d’articulació, si més no, molt proper.
El català, segons Antoni Maria Badia i Margarit Antoni Maria Badia i Margarit , presenta aquests fonemes africats /z/ do tz e, /s/ co tx e i /z/ plaja
palatal
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte o una constricció entre el dors de la llengua i una zona qualsevol del paladar dur.
En català, són generalment palatal els fonemes š , ž , s , z , y , l , n, i en mallorquí també k i g Dins el vocalisme, s’aplica aquest terme a la sèrie anterior i , ẹ , ę