Resultats de la cerca

La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de…

La família Guarro La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII…

Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…

Aguilar de Segarra Sant Andreu d’Aguilar Sant Joan d’Aguilar Santa Maria de Maçana o del Grauet Santa Magdalena del Còdol-rodon Santa Margarida de Comallonga Sant Miquel del Castell de Castellar Sant Esteve de Castellar Sant Valentí de cal Tinet de Castellar Sant Julià de Puigfarner Santa Maria de les Coromines Santa Maria de Malencosa Artés Santa Maria d’Artés Santa Fe de Salabernada Avinyó Sant Joan d’Avinyó Sant Sadurní del Pla Santa Eugènia de Relat Sant Marçal de Relat Santa Maria d’Horta Balsareny Santa Maria Santa Maria del Castell de Balsareny Sant Ramon de Sobirana de Ferrans Sant…

Situació i presentació Limita amb Cercs al SW i l’W, amb Vilada al SE i l’E, amb Castell de l’Areny a l’E i amb Sant Julià de Cerdanyola al N Els principals nuclis de població són el poble de la Nou de Berguedà, que n’és el cap, i el poble de Malanyeu L’accés a la Nou té lloc per una carretera local que surt de l’Eix del Llobregat C-16 Des del poble de la Nou surten dues carreteres una va cap a Sant Romà de la Clusa i l’altra, per l’E del pantà de la Baells, arriba a la carretera C-26 La carretera a Malanyeu també surt de l’Eix El territori, força accidentat, puja des de la vall del Llobregat…

Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de Tornabous,…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Susqueda NW, Amer N, Sant Julià del Llor i Bonmatí E, Osor W, SW i Anglès SE Morfològicament situat entre la muntanya de Sant Gregori 1088 m al SW, el Ter límit septentrional i oriental i la riera d’Osor, ja al curs final límit SE, el terme té dos sectors totalment diferenciats el del NW i W, format pels vessants de la muntanya de Sant Gregori, és muntanyós i boscat, amb predomini d’alzines, castanyers i roures, de característiques i constitució geològica totalment guillerienques el segon, al NE i S, a l’interfluvi del Ter i la riera d’Osor,…

Situació Un aspecte de les ruïnes que queden de l’edifici, mig tapat per la vegetació El que presenta la fotografia és una part del mur de tramuntana G Orriols Les ruïnes de l’església es troben situades a uns 400 m en direcció nord, de la masia del Cerdà de la Garga, dins el terme de Centelles Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 36,3 —y 25,3 31 TDG 363253 Per arribar-hi, hom pren la carretera de Centelles en direcció a Moià o Caldes de Montbui C 1413 arribant al punt quilomètric 14 s’agafa un camí a mà…

Els afloraments prebètics del Cretaci superior Al Maigmó, com a la major part del Prebètic alacantí, el Cenomanoturonià forma una unitat carbonàtica que destaca en el paisatge En aquest cas, l’estructura és complexa i, malgrat l’espectacularitat dels afloraments, és difícil de veure’n l’estratigrafia a la fotografia Jordi Vidal Els materials del Cretaci superior no afloren a Menorca Sí que, en canvi, ho fan àmpliament al Prebètic A l’illa de Mallorca només afloren a la serra de Tramuntana i a Eivissa a les dues unitats més externes, la de Sant Josep i la d’Aubarca Els petits…

Situació i presentació El municipi del Pinell de Brai, de 56,99 km 2 d’extensió, és situat al SE de la comarca i a tocar de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre Limita al N amb el terme de Benissanet, a l’E amb Miravet tots dos pertanyents a la Ribera d’Ebre, al S amb les terres de Benifallet Baix Ebre, al SW amb el municipi de Prat de Comte i a l’W amb Gandesa Geològicament les terres més antigues del terme, formades durant el període triàsic i juràssic de l’era mesozoica, es troben a tocar de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre La resta del terme pertany a formacions de l’època…