La família Guarro.
La família Guarro pot parlar de 300 anys de producció paperera sense faltar a la veritat. Les primeres quatre generacions pertanyen a l’etapa pre-industrial. La cinquena incorporarà les primeres màquines de ferro i la sisena desenvoluparà el procés mecànic. No obstant això, la indústria dels Guarro es distingirà sempre per la fabricació d’un paper de qualitat, cosa que significa que és un paper artesanal, en el qual els procediments manuals es mantenen fins a cert punt.
Ramon Guarro i Costa era un pagès de la Pobla de Claramunt del final del segle XVII. El 1698 va demanar permís per a construir un molí amb el seu corresponent salt d’aigua a la vora de la riera de Carme. L’home era generós, ja que la dedicació del molí quedava oberta: “tant fariner, com draper, paperer o bé de molí polvorer alló que a dit Guarro li aparexerà més útil”.
Postal del començament del segle XX. La fàbrica de Gelida serà la central de la indústria familiar.
El molí va ser paperer. El seu paper de tina, fabricat amb draps de lli i de cotó, començà a guanyar prestigi. Un prestigi que els seus successors augmentaran. Francesc Guarro, fill de Ramon, i els seus néts convertiran el que era un petit negoci familiar en una gran empresa paperera durant el segle XVIII.
L’increment de la producció en aquesta etapa només era possible a través de més molins paperers incorporats a la feina. Els Guarro van arribar a llogar-ne més de trenta, situats especialment a les conques fluvials papereres catalanes, però també a Aragó, el País Valencià i a Pastrana, província de Guadalajara, prop de Madrid.
Com a cort espanyola i centre dels ministeris de l’estat, Madrid era el primer centre consumidor de paper de tina de qualitat. Els Guarro devien tenir un excel·lent lobby a la capital, ja que el 1773 obtingueren una Reial Cèdula que els atorgava privilegis fiscals a l’hora de comprar primeres matèries i de vendre els seus productes. El quart fill de Carles III, l’infant Gabriel, en devia ser l’introductor, ja que en la Cèdula es consigna que ell utilitzava el seu paper.
Els titulars del privilegi són els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, la tercera generació de paperers. La seva seu és encara a la Pobla de Claramunt, on tenen dues tines que produeixen diàriament 18 raimes de paper, però la seva xarxa de molins paperers s’escampa per tot Catalunya.
Escenes de fabricació, premsatge i assecament del paper a la fàbrica Guarro de Gelida (La Casa Guarro, 1911).
El 1773 comença a Gelida la construcció dels anomenats molins vells. Un d’aquests esdevindrà el primer centre industrial de la casa.
Josep Guarro i Calvet, fadristern que pertanyia a la quarta generació de paperers, omplirà tota la primera meitat del segle XIX. Tenia un despatx al Carrer Ample de Barcelona, on es dedicava al comerç del paper. Es presentà a l’Exposició de Madrid del 1841, on guanyà una modesta medalla de bronze. Sembla com si s’haguessin marcit les glòries de l’empresa de setanta anys abans. També va ser present a l’Exposició barcelonina del 1844 —en la qual no s’atorgaren premis—, amb paper d’escriure, que era sempre de draps de fil i de cotó. Va llogar el Molí Vell de Gelida per dedicar-lo a la fabricació de paper de barba i de fumar. Anys després, n’adquireix la propietat i orienta la producció cap a l’exportació.
A la seva mort, el relleu passarà per uns anys a la seva vídua i després als fills. L’hereu, Josep Guarro i Menor, tenia 5 tines a Gelida el 1862, amb 80 obrers que hi treballaven. La seva inversió era de 240 000 rals. El 1871 exhibí mostres del seu paper blanc a l’exposició que se celebrà aquell mateix any a Barcelona. Devia morir poc després, de manera que el negoci passà a les mans del seu germà Venceslau.
Tant aquest com els seus germans Emili, Carolina i Maria tenien la residència a Barcelona. La fàbrica era a Gelida, tot i que l’empresa parla de la fàbrica de Capellades. El nom de Capellades s’havia convertit en genèric d’una classe de paper, amb el qual era conegut a tot l’estat. I el paper català per excel·lència, anomenat així, era el paper de tina, el de barba, l’utilitzat per a escriure, per a edicions de luxe, per a les escriptures notarials i per al paper de l’estat i dels organismes oficials. Un paper fins a cert punt oposat al paper continu, el de batalla, destinat a diaris i revistes, el que produïen preferentment a Catalunya les empreses papereres gironines i de la Garrotxa.
Venceslau Guarro i Menor serà el titular de l’empresa durant els últims anys del segle XIX i el qui li donarà un nou impuls, després de la baixa experimentada. Introduirà en la fabricació el paper de fumar i, des del 1889, els jocs de cartes o naips. Las figuras que contienen no se trasparentan en lo más mínimo, dirà una revista barcelonina amb admiració (“Industria e Invenciones”, 1889, volum II, pàg. 154). A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà la medalla d’or. A l’exportació del paper de tina a les colònies espanyoles a Amèrica afegirà ara l’exportació de paper oficial destinat a les repúbliques de l’Amèrica Central, primer, i a d’altres després (Mèxic, Argentina i Xile).
L’hereu de Venceslau Guarro i Menor —Venceslau Guarro i Casas— morí el 1885 i ell, en canviar el segle. L’empresa quedarà en mans de la seva vídua, Camil·la Casas i Jover, de la coneguda empresa d’estampats barcelonina —vegeu volum II, pàgs. 65-67—. Amb el nom de Viuda de Venceslau Guarro, la indústria mantindrà el seu creixement i desenvolupament com a fabricant de paper de fil. Al començament de segle, la fàbrica de Gelida produïa 2 000 kg diaris de paper. La força hidràulica era complementada per màquines de vapor amb una potència conjunta de 150 cavalls de força. Hi treballaven en total 150 obrers. Tenien tres tines, on es fabricava el paper full per full. Les diverses màquines s’aplicaven a l’obtenció de la pasta, no a la del paper. Als assecadors de la fàbrica, on es penjaven els fulls, hi havia 64 km de corda.
Aquests són els anys en què la filigrana de la casa Guarro és tota una garantia de treball artesà ben fet i de paper de qualitat immillorable. El paper oficial continua tenint una gran sortida, com també el destinat a edicions de bibliòfil i de gran qualitat. També els naips es mantenen com una de les primeres produccions de la casa.
Molins paperers explotats per la família Guarro:
Mapa de localització dels molins paperers explotats per la família Guarro.
- 1698 - La Torre de Claramunt: Molí de dalt d’en Guarro de la Torre
- 1724 - Olot
- 1724 - Sant Joan les Fonts
- 1731 - Sant Feliu de Torelló: Molí d’en Basses
- 1736 - La Torre de Claramunt: Molí de baix d’en Guarro de la Torre
- 1736 - La Torre de Claramunt: Molí de baix d’en Tort
- 1736 - La Torre de Claramunt: Molí de dalt d’en Tort
- 1745 - Capellades: Molí d’en Soteres (Costa dels Molins)
- 1745 - La Pobla de Claramunt: Molí d’en Coca
- 1745 - La Pobla de Claramunt: Molí d’en Guarro
- 1745 - Molí de dalt d’en Tomàs Romaní
- 1748 - La Pobla de Claramunt: Molí de la Guimerota
- 1754 - La Pobla de Claramunt
- 1754 - Roda de Ter: Molí d’en Fontanelles
- 1757 - Capellades: Molí d’en Marra dels Molins
- 1757 - Capellades: Molí de la Costa dels Molins
- 1758 - Roda de Ter: Molí de n’Arissa
- 1763 - Vilanova del Camí: Molí de Rigat
- 1764 - Sencelles
- 1766 - Madrid
- 1766 - Olot
- 1767 - Sant Joan les Fonts
- 1769 - La Cartoixa (Scala Dei): Molí de la Cartoixa
- 1770 - Sant Celoni: Molí Nou
- 1770 - Sant Celoni: Molí Vell
- 1772 - La Pobla de Claramunt: Molí d’en Coca
- 1773 - Súria: Molí de l’Alzina
- 1774 - Ripoll: Molí al carrer del Regueró
- 1775 - Sant Celoni: Molí de les Planes
- 1776 - Sant Pere de Riudebitlles
- 1779 - La Pobla de Claramunt: Molí d’en Borrull (les Figueres)
- 1779 - Santa Maria de Palautordera
- 1784 - La Riba
- 1787 - Carme
- 1797 - Molins de Rei
- 1800 - Ponts
- 1800 - Villanueva de Gállego (Saragossa)
- 1804 - La Pobla de Claramunt: Molí d’en Coca
- 1805 - Almudévar (Osca)
- 1817 - Jorba
- 1827 - Gelida: Molí Vell
- 1828 - Vilanova i la Geltrú
- 1858 - Terrassola
- 1865 - Bunyol (València)
- 1874 - Torrelavit: Molí Ribalta
- 1918 - La Pobla de Claramunt: Molí d’en Coca
- 1918 - Subirats: Molí d’en Bosch
- 1918 - Vilanova del Camí: Molí de Rigat
- 1933 - Torrelavit: Molí del Pelleter
- 1934 - Torrelavit: Molí d’en Parellada
font: Luis Guarro Casas. 1698-1948.
Anunci de la fàbrica de paper de la vídua de Venceslau Guarro (“El Mercurio”, 1902).
Cèdula Reial que concedeix privilegis fiscals a Francesc i Pere Guarro (1773)
El Rey
Por quanto Francisco y Pedro Guarro, Hermanos, fabricantes de papel en la Puebla de Claramon, Principado de Cathaluña, me representaron hallarse con una fábrica de papel propia, con dos tinas, en las que diariamente se laboran diez y ocho raimas de todas clases de la mejor calidad que se egecuta en las de Capelladas, por lo que se surten de él mis Secretarías del Despacho, y otras oficinas; pero no pudiendo consumir éstas las porciones que los interesados laboran, y en atencion a que ha llegado su esmero á tal grado, que excede su papel al mas fino que viene de Olanda, y que su marquilla lo gasta mi muy caro, y amado Hijo el Infante Don Gabriél, por haber merecido su aprobacion lo exquisito de este genero, que hasta aora no se ha hecho semejante en España, lo que han conseguido los Intersados á costa de todo su caudal, y un particular desvelo: pidieron se les concediesen diferentes privilegios, esenciones y franquicias. Y habiendole visto esta instancia en mi Junta General de Comercio y Moneda, con lo informado por la particular de Barcelona, y lo expuesto por mi Fiscal, me dió cuenta de todo con su dictamen en consulta de veinte y uno de abril de este año; y por resolucion á ella, atendiendo al fomento de esta fábrica, y al beneficio que de ella resulta al Estado: He tenido por bien conceder por tiempo de diez años á Francisco, y Pedro Guarro las gracias, franquicias y esenciones siguientes.
1. Que puedan poner el Escudo de mis Armas Reales con el título de fábrica Real, y usar los dos hermanos Francisco y Pedro Guarro del porte de espada.
2. Que gocen la libertad de derechos por los diez años en las primeras ventas que hicieren por su cuenta estos dos hermanos, y no de otra manera, de todo el papel que laboraren en su fábrica, y tenga la marca que usan en el dia, con el apellido de estos fabricantes en qualesquiera parages de estos mis Reynos, inclusa la Corte y Villa de Madrid, por ser donde más deberá consumirse á causa de su bondad y hermosura.
3. Que igualmente gocen libertad de derechos en todos los materiales de trapo, carnaza y cola, que acopiaren en qualesquiera parages de estos mis Reynos, y condujeren para el surtido de su fábrica.
4. Y que asimismo gocen del privilegio de tantéo para todos los espresados materiales, contra qualesquiera tratante, ó comerciante que los comprare para revender;
Por tanto, para que tenga puntual cumplimiento mi Real Resolucion, he mandado expedir la presente Cédula, por la qual ordeno á los presidentes, y dídores de mies Consejos, Chancillerías, y Audiencias, Asistentes, Gobernadores,y á otros qualesquier Ministros, Tribunales, Justicias, y personas á quienes lo contenido en esta Cédula toca, ó tocáre, y especialmente á mi Gobernador, y Capitan General de Cathaluña, Intendente Subdelegado de mi Junta General, á la particular de Comercio de Barcelona, á las Justicias de la Puebla de Claramon, y demás de aquel Principado, que luego que con esta Real Cédula, ó su traslado signado de Escribano público, fueren requeridos, vean, guarden, cumplan, y egecuten las gracias, franquicias y Esenciones, que por ella concedo por tiempo de diez años á Francisco y Pedro Guarro, que su fábrica de papel de la Puebla de Claramon, ya las hagan guardar, y cumplir inviolablemente,
Fecha en Aranjuez á veinte y uno de Junio de mil setecientos setenta y tres.
Yo el Rey
Por mandado del Rey nuestro Señor.
Don Luis de Alvarado
Font: Revista Gráfica, 19 de gener de 1901.
Paper comercial, de Venceslau Guarro 1876.
Paper comercial de Viuda de Venceslau Guarro. Venceslau Guarro donarà un nou impuls, al final del segle XIX, a una empresa que tenia ja prop de dos-cents anys.
Fets posteriors
- 1928 - A la mort de Camil·la Casas i Jover, l’empresa continuarà a nom del seu fill, Lluís Guarro i Casas.
- 1942 - Es constituirà la Mercantil Papelera Guarro, SA, de caràcter comercial, mentre que la indústria continua a nom del fill, com a empresa individual.
- 1950 - Es constitueix L. Guarro Casas, SA.
- 1986 - La societat passa a denominar-se Guarro Casas, SA, després d’absorbir la seva filial Especialitats del Paper, SA.
- 1990 - L’empresa passa al control del grup francès Canson-Montgolfier, filial del grup Ariomari Prioux. És l’únic productor de l’estat de paper vegetal i aquarel·les, amb una quota del 10% en el mercat mundial.
Bibliografia
- Papeles y cartulinas de hilo, Vda. de Wenceslao Guarro, Barcelona 1911
- Luis Guarro Casas. 1698-1948.