Resultats de la cerca

Una presa de vista o enregistrament cinematogràfic consisteix en un seguit de fotografies de l’objecte en moviment, que, en ésser projectades amb la mateixa cadència que han estat obtingudes, donen una aparença de moviment Un motor elèctric de precisió la regularitat del qual és sovint controlada per un quars fa avançar la pellícula per davant de la finestra de presa o d’exposició un mecanisme d’intermitència deté cada fotograma un breu temps a la finestra per tal de permetre’n l’exposició a la llum emesa o reflectida per l’objecte filmat un obturador , consistent, generalment,…

En fou capdavanter el francès Émile Cohl, amb Fantasmagorie 1908, Anson Dyer a la Gran Bretanya i Victor Bergdhal a Suècia El 1915 el nord-americà Earl Hurd en perfeccionà la tècnica en utilitzar fulls transparents de celluloide, la qual cosa permetia de superposar imatges en moviment a fons fixos A partir del 1920 —a part els nord-americans Max i Dave Fleischer, autors de l’animació de Popeye i de Betty Boop, i de l’australià Pat Sullivan, pare artístic del gat Fèlix— sobresortí la figura de Walt Disney, el primer gran creador i industrialitzador del cinema de dibuixos Són obra seva les…

Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals…

S’inicià com a actor de teatre a Broadway El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out 1950 Amb The Defiant Ones 1958, aconseguí un premi BAFTA i fou el primer afroamericà nominat als Oscar, guardó i fita que obtingué el 1963 per Lilies of the Field , actuació que també li valgué un Globus d’Or i un Os de Plata del Festival de Berlin Intèrpret d’una extensa filmografia, altres pellícules destacades seves són Blackboard Jungle  1955, Band of Angels 1957, A Patch of Blue 1965,  In the Heat of the Night 1967, To Sir, with Love 1967, Guess Who’s Coming to Dinner 1968, The Jackal 1997, etc…

Format en la tècnica del muntatge i del documental, els seus films més importants són de caràcter humorístic Hue and Cry 1947, The Lavender Hill Mob 1951, Law and Discorder 1958, The Battle of Sexes 1959, The Third Secret 1963 i He Who Rides a Tiger 1966 Des d’aquest any treballà només per a la televisió llevat de la producció cinematogràfica A Fish Called Wanda 1988

Aparegué el 1986 amb la intenció de convertir-se en el nou estàndard i funciona amb càmeres especialment dissenyades per a aquest sistema La seva principal aportació al món de la fotografia és el sistema d’intercanvi d’informació anomenat IX, que es tradueix en una millor reproducció de les imatges finals i una flexibilitat més gran en el sistema El nou mètode comporta nombrosos avantatges, com ara un cartutx especialment dissenyat per a informar a la càmera de la sensibilitat de la pellícula i del nombre de fotografies tirades, que a més serveix per a emmagatzemar els negatius un cop…

Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar,  I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento della verità…

Debutà com a realitzador amb la pellícula Bad Taste 1978, una barreja de comèdia satírica i gore rodada amb un pressupost mínim Continuà la seva trajectòria amb Meet the Feebles  1989, un film de titelles, i Braindead  1992 L’any 1994 es va donar a conèixer internacionalment amb Heavenly Creatures 1994, guardonada amb el Lleó de Plata del Festival de Venècia i nominada per a l’Oscar al millor guió i, després de rodar The Frighteneers 1996, afrontà el repte d’adaptar a la gran pantalla The Lord of the Rings , l’obra magna de JRR Tolkien Filmà la pellícula en tres parts, The Fellowship of the…