Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’…
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca…
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha…
electrodinàmica quàntica QED [electrodinàmica quàntica]
Electrònica i informàtica
Teoria quanticorelativista de la interacció matèria-radiació.
La clau del model està en la idea que la interacció electromagnètica és transmesa gràcies a l’intercanvi de fotons, els quals són descrits mitjançant camps Les prediccions teòriques de l’electrodinàmica són les més precises de la física En un experiment realitzat el 2010 que mesurà el radi del protó en àtoms d’hidrogen en què els electrons havien estat substituïts per muons negatius, s’obtingué un valor significativament més baix per aquest que el que s’acceptava fins aleshores, de manera que hom s’està replantejant la precisió de l’electrodinàmica quàntica, o com a mínim la…
luminescència
Física
Emissió de llum que presenten certes substàncies quan són convenientment excitades, produïda sense cap elevació de la temperatura i caracteritzada pel fet que la intensitat de la radiació per a determinades longituds d’ona és més elevada que la corresponent a la radiació tèrmica a la mateixa temperatura.
La luminescència no inclou, per tant, l’emissió de llum dels cossos a alta temperatura, que és anomenada incandescència Atenent la persistència de l’emissió un cop ha cessat la causa excitant, hom divideix la luminescència en fluorescència i fosforescència Hom aconsegueix l’excitació de les substàncies luminescents transmetent-los algun tipus d’energia, la qual pot ésser en forma de fotons fotoluminescència , fonament de les làmpades fluorescents, d’electrons catodoluminescència , fonament dels tubs de televisió, d’energia d’un camp elèctric electroluminescència, d’energia d’…
activació
Química
Excitació d’una molècula que incrementa la seva energia fins al nivell en què esdevé químicament reactiva o emet radiació electromagnètica.
La manera més freqüent de produir aquesta excitació és l' activació tèrmica L’elevació de temperatura augmenta d’acord amb la funció de distribució la proporció de molècules amb energies de translació elevades, que poden reaccionar per efecte d’una collisió amb un altre reactant, o en les quals els moviments intramoleculars assoleixen una amplitud suficient per a donar lloc a una reorganització interna L’activació pot també produir-se ja sigui per absorció de fotons de llum visible o ultraviolada, ja sigui per efecte de les radiacions emeses per les substàncies radioactives o…
Alexander Boksenberg
Astronomia
Astrofísic anglès.
Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…
activació
Química
Mètode d’anàlisi basat en la mesura de la radioactivitat induïda en un element químic com a conseqüència d’haver pres part en una reacció nuclear.
La mostra a analitzar és sotmesa a bombardeig amb neutrons en un reactor nuclear o en algun altre tipus de dispositiu productor d’aquestes partícules els neutrons tèrmics d’energia 0,025 eV són els més utilitzats L’anàlisi per activació pot ésser realitzada també amb deuterons, amb protons o amb altres partícules Per captació de neutrons, els diferents elements es converteixen en isòtops de massa augmentada en una unitat Si els nuclis d’aquests isòtops són inestables, es desintegren espontàniament amb aparició d’activitat, la mesura de la qual, amb els detectors que corresponguin al tipus de…