Resultats de la cerca

Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de…

Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el…

Després de servir a la marina francesa i toscana, el 1779 es traslladà a Nàpols, on arribà a ministre de marina, de guerra i de finances, i, finalment, a primer ministre 1785 L’any 1793 intentà d’aconseguir, amb l’ajut de la Gran Bretanya, la unió de tots els estats italians contra França, però, fracassat l’intent, hagué d’exiliar-se a Sicília el 1798 Tornà al poder després de poc temps, i, d’acord amb els seus principis absolutistes, promogué la repressió dels republicans napolitans del 1799 Exiliat de nou el 1804, tornà encara al poder el 1805, però l’any següent es traslladà…

Fill de Ramon d’Arquer i de la pubilla Rafaela Milans del Bosch i Canal Lluità contra la invasió napoleònica atacà les forces de Duhesme quan es dirigien a Girona i assolí èxits a Sabadell 1810 i al Maresme Ascendí al grau de general Oposat a l’absolutisme de Ferran VII, s’alçà en armes juntament amb el general Lacy 1817 fracassat el moviment, fugí a França Tornà durant el trienni constitucional i lluità amb èxit contra la regència d’Urgell, però davant la nova invasió francesa hagué d’exiliar-se de nou El 1830 feu una incursió a l’Empordà contra el règim de Ferran VII Era pare…

Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i…

Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda del govern 1892, però ell…

Fou catedràtic a la facultat de dret de València Liberal, fou president de la diputació i governador civil Tarragona i altres províncies Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya 1906 a favor de les mancomunitats regionals i formà part 1912 de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte fracassat de constituir la del País Valencià Fou senador El seu germà Carles Testor i Pascual València 1850 — 1926, advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’…

En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el comandament…

El partit es donà de baixa del Registre d’associacions el 16 de març de 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del distrito V i L’Estat Federal, entitat constituïda el 24 d’agost de 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera Declarà com a objectiu la voluntat de reunir en una organització comuna les diverses entitats federals Secretari general Tomás de Antonio Grajales vicesecretari Francesc Godó La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirián Ventura Mantingué relacions estretes amb l’Agrupación Catalana de Federales Históricos A…

Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost 10% que gravava les transaccions Els cientos augmentaren 1639, 1656, 1633 fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705 Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució 1749 a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay 1817, encara es mantingueren, juntament amb els altres…