Resultats de la cerca

Especialista en història moderna Estudià a Cambridge i Londres i es traslladà a Austràlia, on es llicencià en la Universitat d’Adelaide, de la qual fou professor entre el 1960 i el 1967 Després d’una breu estada a Escòcia, el 1968 tornà a Austràlia, a la Universitat de Flinders, i posteriorment a la Sir George Williams University, de Mont-real Canadà, on fundà el Centre d’Estudis Europeus Els seus escrits estan dedicats a les protestes populars i la violència collectiva a França i Anglaterra durant les etapes revolucionàries del s XVIII des d’una visió marxista Destaquen The Crowd in the…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-…

Sovint amplia l’acompanyament a altres instruments Une flûte invisible , de C Saint-Saëns, per a veu, flauta i piano les Chansons madécasses , de M Ravel, per a veu i tres instruments o a l’orquestra Les nuits d’été , d’H Berlioz, o Shéhérazade , de M Ravel Els seus orígens es remunten a la primera meitat del segle XIX, quan cantants com L Lablache i Adolphe Nourrit divulgaren durant els anys 1820-40 els lieder de F Schubert per tot França D’aquí nasqué la voluntat de reformar la romance , forma arrelada al segle XVIII i a la tradició de l' opéra-comique i que utilitzava textos més aviat…

Es formà a Londres a la Sadler's Wells School posteriorment The Royal Ballet i amb Nicholas Legat Debutà el 1941 a l’International Ballet, i el 1946 actuà per primer cop com a primera ballarina en La Bella Dorment al Covent Garden, on actuà regularment protagonitzant els ballets més celebrats Coppélia , El llac dels cignes , Giselle , i altres, entre els quals les estrenes de Promenade de Ninette de Valois el 1943 i diverses de Frederik Ashton, amb qui collaborà estretament, com ara les Variacions simfòniques de 1946 fins el 1953, en què un accident l’obligà a abandonar els escenaris malgrat…

Format en el teatre, interpretà els seus primers papers cinematogràfics durant els anys 60 L’èxit li arribà amb The French Connection 1971 —Oscar i Globus d’Or al millor actor—, Scarecrow 1972 i The Conversation 1974 Després protagonitzà, entre d’altres,  Night Moves 1975, Bite the Bullet 1975, Under Fire 1983, Hoosiers 1986, Mississippi Burning 1988, Another Woman 1988, Postcards from the Edge 1990, Class Action 1991, Unforgiven 1992 —Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari—, The Firm 1993, Wyatt Earp 1994, Caimson Tide 1995, The Bird Cage 1996, Extreme Measures 1997,…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…

El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb  The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i  The Exorcist…

Estudià llatí, matemàtiques i geografia a la Universitat de Cork 1957, i obtingué un màster per la Universitat Nacional d’Irlanda el 1959, any que professà com a monja dominica fins el 1975 Doctorada per la Universitat de Washington 1965, feu recerca postdoctoral a la Universitat de Lovaina i exercí la docència a les universitats de Seattle 1966-68, Glasgow 1968-70 i Clark, de Massachusetts 1970-81 Després d’uns anys al Consell Suec d’Humanitats i Ciències socials de Lund 1982-89 i a la Universitat d’Ottawa 1989-91, acabà la carrera acadèmica a l’University College de Dublín, on es jubilà el…

Estudià a la Universitat d’Edimburg 1809-13 Fou influït per Kant, Goethe, Herder, Fichte i Schelling, així com per Hume Traduí el Wilhelm Meister de Goethe 1824, i escriví Life of Schiller 1825 El 1826, a Edimburg, es casà amb Jane Welsh, i el 1828 es traslladà amb ella a Craigenputtock, on romangué fins el 1834, any que passà a Londres El “Fraser's Magazine” en publicà la novella Sartor Resartus The Life and Opinions of Herr Teufelsdrökh 1833-34, que és una mena d’autobiografia on és descrita la trajectòria de l’autor cap a l’idealisme Seguí la History of French Revolution 1837…

Graduat el 1950 a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1958, amplià estudis a les universitats d’Angers i a Oxford Combaté en la guerra de Corea i posteriorment exercí la docència, entre d’altres, a les universitats de Delaware, Harvard, Toronto, Michigan i Columbia En la seva vasta producció més de cinquanta volums i 600 articles tracta d’una àmplia varietat de temes, entre els quals el paper central de la guerra en el sorgiment dels estats nació amb una especial atenció a la França revolucionària, la gènesi dels conflictes, el valor de les comparacions en sociologia i història, l’…