Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
George Soros
Política
Financer, filantrop i pensador nord-americà d’origen hongarès.
De família jueva, aconseguí evadir la persecució nazi i el 1947, fugint de l’estat comunista hongarès, anà a la Gran Bretanya, on estudià a la London School of Economics i fou molt influït per les idees de Karl Popper relatives a la societat oberta en contraposició als règims totalitaris El 1956 es traslladà als Estats Units, on acumulà una gran fortuna, i el 1969 creà el fons d’operacions Quantum, considerat un dels més rendibles del món Algunes de les seves operacions financeres en borsa, com ara la compra massiva de lliures esterlines l’anomenat “divendres negre” 16 de setembre de 1992,…
caputxina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat a Nàpols (1538) per la catalana Maria Llorença Llong, posat sota la regla més estricta de santa Clara i inspirat en les constitucions dels caputxins.
Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques
Joan Dimes Lloris
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina
,
Hospital de Sant Pere i Sant Bernat
Medicina
Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres, fundada el 1470 per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu.
El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzar els adscrits a beneficència Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats
Fontevrault
Abadia
Abadia fundada el 1099 per l’ermità Robert d’Arbrissel.
Hi foren constituïdes tres comunitats de monges, de monjos i de religiosos llecs, tots sota el guiatge d’una abadessa, al costat d’un hospital Amb les noves fundacions es formà una congregació, sota la regla benedictina, estesa per Anglaterra, per la península Ibèrica i, sobretot, per França Fou suprimida el 1792 L’església, romànica, consagrada el 1119, té quatre cúpules serví de mausoleu dels reis anglesos Plantagenet Conserva una curiosa cuina del s XII Els claustres, del s XVI, tenen pintures al fresc Ha donat origen al poble de Fontevrault-L’Abbaye Anjou
Amics del Liceu
Música
Associació privada d’aficionats a l’òpera.
Fundada el 1987, té com a objectiu difondre i donar suport ciutadà a l’activitat artística del Gran Teatre del Liceu i promoure l’òpera i la música en general Organitza conferències, colloquis, debats, exposicions i tallers al voltant del món líric i de les estrenes al Teatre del Liceu Publica anualment el llibre Temporada d’òpera del Liceu , on prestigiosos especialistes comenten els títols programats, que illustren reconeguts artistes contemporanis És membre fundadora de la Federació Europea d’Associacions i Fundacions d’Amics dels Teatres d’Òpera FEDORA
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat, per contra,…
colònia romana

Vista del temple capitolì de la colònia d'Empòrion (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Història
Grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del senat i, després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit.
Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…
Acord per a indemnitzar les víctimes del nazisme
Un grup de 13 empreses i bancs alemanys acorden crear un fons per a indemnitzar les persones que en el període nazi van ser obligades a treballar-hi en un règim de semiesclavatge El fons, creat per Basf, Bayer, Allianz, BMW, Daimler, Deutsche Bank, Degussa, Dresdner Bank, Krupp, Hoescht-Krupp, Hoescht, Siemens i Volkswagen, es repartirà entre fundacions contra el racisme i particulars D’altra banda, el Govern alemany de Gerhard Schröder, que és qui ha impulsat el projecte, es compromet a evitar que aquestes empreses hagin d’afrontar noves reclamacions per la seva antiga relació…
Talcott Parsons
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor d’Universitat d’una gran influència i un gran prestigi, tant en el món de la sociologia acadèmica com en el de la sociologia institucionalitzada a nivell d’administració i grans fundacions Defensor del funcionalisme, creà l’anomenada “gran teoria”, combatuda per sociòlegs radicals —entre els quals W Mills— que, per llurs idees, restaven més apartats de la sociologia oficial dels Estats Units Entre la seva gran producció escrita cal citar The Social System 1951, Structure and Process in Modern Societies 1960, Family, Socialization and Interaction Process escrita el 1960…