Resultats de la cerca

El ministre Solís inaugura les cases sindicals de la Central Nacionalsindicalista de Gandia i Sagunt

La Companyia de Jesús funda els collegis universitaris de Gandia amb esperit contrareformista

Es comença a guarnir amb decoració bigarrada la Galeria Daurada del Palau Ducal de Gandia

Armes dels Cardona, convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d'Urgell ECSA El dia 11 de novembre de 1443 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Cardona i de Gandia Cardona 1405 – Cervera 1466, canonge de Barcelona diputat militar Bernat de Salbà, senyor de la baronia de la Bisbal del Penedès diputat reial Bernat Riambau, burgès i síndic de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jordà d’Avinyó, canonge de Girona oïdor militar Dalmau Samasó, donzell de Banyoles oïdor reial Pere Joan de Santcliment, ciutadà de Barcelona Jaume de Cardona i de Gandia, natural de la capital…

Al País Valencià, Josep Gandia i Casimiro estrena el film en català Sega cega

Felip V torna a la ciutat de València el patronat de la universitat i confirma, alhora, els privilegis de la universitat de Gandia

Antiga ràpita en època musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat un combat batalla de Bairén entre els almoràvits, comandats pel nebot de l’emir Yūsuf, i una coalició establerta entre el Cid i Pere I d’Aragó, que tornaven a València després d’haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en el qual foren derrotats els primers El 1240 hi fou lliurada la batalla decisiva per a la reconquesta de la zona del País Valencià al sud del Xúquer Era situat en un turó, a tocar de la mar, dominant el camí de València a Dénia actualment, els dipòsits del riu d’Alcoi i les rambles veïnes hi…

Fou fundat el 1388 a l’indret de l’antiga alqueria de Cotalba , de població musulmana, per Alfons, duc de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament El 1514 l’arquebisbe de Tarragona Alfons d’Aragó li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València Al començament del segle XVII les seves rendes eren de 5000 ducats La senyoria era habitada en gran part per moriscs, i quan en foren expulsats 1609 els religiosos la repoblaren a l’indret del Rafalet de Bonamira…

Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’…

Vida i obra La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía , del qual era redactor A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía , on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía L’any 1932 Revista de Gandía , veterana publicació…