Resultats de la cerca

Tingué el seu origen a Catalunya en la cort comtal o curia principis , la qual, d’ençà del regnat de Jaume I, començà a celebrar sessions extraordinàries amb el nom de cort general o cort solemne , amb assistència de major nombre de personalitats, sobretot de nobles i barons el poder legislatiu continuava corresponent al rei, per mitjà de les constitució , en el sentit tradicional, que derivava del dret romà, i que més endavant, en el dret constituent català, foren anomenades pragmàtiques Aquesta cort general conservava i mantingué durant dues centúries la condició d’òrgan juridicial per la…

N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren…

A mitjan s XVI hom començà a designar amb aquest nom els graus superiors de la jerarquia militar de l’exèrcit reial, de la monarquia hispànica dels Àustria, els quals no sempre exercien el mateix tipus de funcions Designava el general en cap d’un exèrcit en el qual era representant del rei i podia, o no, ésser alhora el mestre de camp, és a dir, el responsable de la direcció militar Era nomenat en començar una campanya, i només temporalment —en el curs d’aquesta campanya— ostentava el càrrec A les zones frontereres, on l’estat de guerra era permanent, el càrrec adquirí…

En competència amb el mariscal, el vicari restà com el més important Són coneguts Berenguer Estanyol 1312-17, Alfons Frederic 1317-30 i 1335-38, Nicolau Llança 1331-35, Ramon Bernat de Sarbou 1354-56, Jaume Frederic 1356-59, Gonçal Ximenes d’Arenós 1358-59, Mateu de Montcada 1359-62 lloctinent seu Pere Despo, mort el 1362, i, de fet, Roger de Lloria, 1362-67, Roger de Lloria 1367-70, Mateu de Peralta 1370-74, Lluís Frederic 1375-80, Felip Dalmau de Rocabertí 1381-88 lloctinents Ramon de Vilanova, 1382-86, i Pere de Pau, 1386-88 i Bernat de Cornellà 1386 El rei Martí I de Catalunya-Aragó, amb…

Creat l’any 1889, el 1994 és dissolgué i el seu territori fou dividit en tres nous partits José C Paz, Malvinas Argentinas i San Miguel

Desenvolupament enciclopèdic És el més important en el seu gènere, i la impressió feta per Kofman, en menys de tretze mesos, sembla que no tenia precedents a Europa El compilador, castellà resident a València, tingué la collaboració de Serafí de Centelles, segon comte d’Oliva, i hi recollí una quantitat ingent de material poètic que abraça des de l’època de Juan de Mena fins al seu temps Els autors representats passen de 150, les poesies, de 1 050, i els gèneres són molt diversos, per bé que s’inscriuen en la tradició cortesana castellana del s XV, l’anomenada poesia cancioneril El grup…

A partir del 1581, el càrrec fou vinculat al procurador en cap de la ciutat Equivalia al de coronel, vinculat al conseller en cap de Barcelona

Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el rei conjuntament