Resultats de la cerca

Benedictí de Solesmes, es dedicà als estudis històrics i excellí en la crítica textual Abat del nou monestir romà de San Girolamo, dirigí l’edició crítica de la Vulgata , i publicà la Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate 1922 Entre els seus estudis hagiogràfics, cal esmentar Les martyrologes historiques du Moyen |ge 1908 i l’edició crítica del Martyrologium Hieronymianum 1931 martirologi

Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou

Posteriorment fou atorgat a Enric d’Aragó, fill illegítim de Ferran I de Nàpols Passà al seu fill, Lluís, que el renuncià el 1494, en esdevenir clergue, a favor del seu germà Carles El 1507 Gerace fou concedida a Gonzalo Fernández de Córdoba, i vers el 1552 el marquesat fou comprat pels ducs de Terranova El 1609 fou erigit en principat de Gerace a favor de Girolamo Oliva-Grimaldi, tercer duc de Terranova

Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques

Visqué a diverses corts italianes a partir del 1520 hom el troba com a clavecinista del papa Lleó X a Roma S'establí a Venècia el 1522, on fou cantor a l’església de Sant Marc 1545-59 Hi publicà Recerchari, Motetti, Canzoni libro primo 1523, primera obra italiana que conté composicions escrites exclusivament per a instruments de tecla El seu fill, Girolamo Cavazzoni , anomenat d’Urbino , fou un dels organistes italians més destacats del s XVI

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709

De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543 És un dels representants principals de la poesia macarrònica El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai , la primera edició de les Maccheronee l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema en canvi, les obres d’inspiració religiosa Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana , etc són d’un escàs valor literari

Fou deixeble de GLBernini La seva primera obra completa és l’església de Santa Maria in Campitelli de Roma 1663-67, de façana amb dos ordres superposats, alternança de sortints i entrants i planta de creu grega, amb llarga nau a l’est Collaborà amb Fontana, en les dues esglésies cupulades de la Piazza del Popolo, de Roma, Santa Maria in Monte Santo i Santa Maria dei Miracoli, de rigorós pla simètric El seu pare, Girolamo Rainaldi Roma 1570 — 1655, també arquitecte, treballà a Bolonya església de Santa Lucia, Parma i Mòdena Per encàrrec d’Innocenci X féu el Palazzo Pamphili a Roma

Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Feu traduccions al castellà —editades quasi totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Flavi Josep, Alciato, Rouille, Vives i Erasme, i també del catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou hostil a les doctrines luteranes Tornat a València 1563, es graduà en teologia i en fou examinador a la universitat Deixà inèdita una autobiografia en castellà interessant pels detalls sobre la vida cultural de València, París, Lovaina…