Resultats de la cerca

Format inicialment a Comillas, amplià els estudis d’orgue a París El 1918 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Ourense, càrrec que exercí durant un any, ja que el 1919 ocupà el lloc d’organista de la catedral de Sevilla En aquesta ciutat desenvolupà una important tasca com a mestre de capella de la catedral, i també com a professor del Conservatori, del qual fou nomenat director el 1939 Principalment compongué música litúrgica, si bé en el conjunt de la seva obra cal destacar algunes cançons folklòriques basques que foren força conegudes

Les seves dades biogràfiques són molt escasses Possiblement es formà a Salamanca Fou capellà de l’església de la Visitación, a Burgos En aquesta ciutat castellana desenvolupà gairebé tota la seva activitat professional Publicà dos llibres de teoria musical que foren molt influents en el seu temps Arte de canto llano y contrapunto y canto de órgano Saragossa, 1508 i Intonationes segun el uso de los modernos Burgos, 1515 Fins el 1550 es feren múltiples reedicions de la primera obra a Saragossa i a Burgos, mentre que de la segona en circulà una edició anterior a aquesta data i de la qual no es…

Mesos després del seu naixement, el seu pare fou assassinat per un escamot anarquista Després de llicenciar-se en dret 1959, cursà estudis a l’Escuela Oficial de Cinematografía S’inicià amb diversos curtmetratges, dels quals sobresurt Lección de arte 1962, que el 1963 guanyà la Concha d’Or i el premi al millor curt del Festival de Sant Sebastià Aquest any estrenà el primer llargmetratge, Se necesita chico El 1970 començà a treballar per a la televisió, mitjà en el qual aconseguí una projecció més destacada de la seva carrera, especialment amb el curt La cabina 1972, metàfora del franquisme…

Formada al conservatori de Sant Sebastià, estudià també interpretació en l’Actor's Studio de Nova York i debutà a Palm Beach el 1990 Des de llavors, ha cantat en els principals teatres del món i ha mantingut una estreta relació amb la Metropolitan Opera House de Nova York En el seu repertori líric figuren títols com La Traviata , La Bohème , Turandot , Faust , Les pêcheurs de perles , Manon i Les dialogues des Carmélites Ha format parella artística amb Plácido Domingo, Rolando Villazón i altres grans tenors De la seva activitat concertística, destaca la dedicació al món del lied , amb…

Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos llibres i…

Autor d’un diccionari basc-castellà Euskeratik-erderara biurtzeco itzteguia 1884 Escriví, també, diversos estudis gramaticals, especialment sobre el verb basc

Després d’una expedició a les Antilles, passà al Perú 1554, on intervingué en les lluites civils a favor de Pizarro L’any 1559 s’afegí al viatge a les riberes del Marañón que Pedro de Ursúa organitzà amb la finalitat de trobar-hi Eldorado Aguirre dirigí la rebellió contra Ursúa, i, després d’assassinar-lo i de nomenar Guzmán nou cap de l’expedició 1561, es proclamà independent de Felip II, cap dels marañones i rei del Perú, on es dirigí amb la intenció de conquerir-lo Però fou assassinat per un dels seus, a causa de la seva crueltat

Fou sotsdelegat de correus i intendent de Catalunya 1816-18 i sotsdelegat de loteria a Barcelona 1819-20 Formà part del govern absolutista provisional el 1823, i el 1833 s’exilià i passà al servei dels carlins el pretendent Carles el nomenà ministre universal 1836, però en fou exonerat el mateix any després del conveni de Bergara 1839, s’exilià a França És autor d’estudis sobre la llengua basca mancats de rigor científica

Passà a Amèrica en assolir el grau de capità de vaixell, i esdevingué governador de Panamà Per les seves simpaties profranceses fou nomenat capità general de Veneçuela per Josep I Bonaparte 1809 Féu detenir un gran nombre de patriotes 1810, però no pogué evitar la proclamació d’independència veneçolana, i fou expulsat

Bisbe de Vitòria des del 1928, fou expulsat de l’Estat espanyol 1931 perquè conspirà contra el règim republicà, però tornà poc després Feu costat de bon principi a l’aixecament del 18 de juliol, però hagué d’anar-se’n octubre del 1936 perquè simpatitzava amb el nacionalisme basc No signà la carta collectiva de l’episcopat espanyol d’adhesió al general Franco juliol del 1937