Resultats de la cerca
Es mostren 448 resultats
harmonista
Músic que domina la ciència harmònica.
ona
Fonètica i fonologia
Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so , admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables en cas contrari, s’anomena soroll o brogit Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics a, i, no harmòniques,…
llaüt
Música
En la classificació Hornbostel-Sachs, categoria taxonòmica (ordre decimal 321) que agrupa els instruments cordòfons compostos (cordòfon) en els quals el pla de les cordes és aproximadament paral·lel a la taula sonora.
Aquests instruments disposen d’una estructura que subjecta les cordes des de l’exterior de la caixa harmònica, normalment en forma de mànec o de jou fixat mitjançant dues columnes en un mateix pla que la taula harmònica Segons això, la classificació Hornbostel-Sachs subdivideix aquesta categoria en tres llaüts de mànec arquejat ordre decimal 3211, llaüts o lires de jou 3212 i llaüts de mànec 3213 El seu nom procedeix dels instruments cordòfons, descrits en classificacions anteriors, construïts amb un mànec fixat a un cos piriforme amb el fons bombat, tant si aquest és fet d’una…
La mort de l’escolà
Música
Composició coral d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer.
De caràcter popular i riquesa harmònica, fou estrenada per l’Orfeó Català l’1 de gener de 1900
xacona
Música
Dansa barroca de mètrica ternària en forma de variació, generalment sobre un baix obstinat.
La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el…
llengüeta
Música
Peça de metall, canya o fusta, flexible i petita, les vibracions de la qual produeixen la sonoritat de diversos instruments aeròfons.
Pot ésser lliure com en l’harmònica, l’acordió, etc, simple batent clarinet, saxofon, els jocs de llengüeteria de l’orgue o bé doble oboè, corn anglès, fagot, etc
Thomas Weelkes
Música
Organista i compositor anglès.
Fou organista de la catedral de Winchester 1600 i de la capella reial de Chichester 1608 Publicà madrigals i ballets d’una gran qualitat harmònica i compongué uns 40 anthems i services
clauet
Música
En molts instruments de corda (piano, clavicèmbal, saltiri, etc.), punta metàl·lica, generalment de ferro, per a fixar l’extrem de la corda oposat al claviller.
Els clauets solen estar fixats sobre la taula harmònica, i la seva posició -que sovint s’identifica amb una escola o àrea de construcció- influeix en el so i el timbre de l
Charles Fefferman

Charles Fefferman
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a la Universitat de Chicago, el 1978 li fou atorgada la medalla Fields per diverses innovacions en anàlisi clàssica, útils en l’estudi de la interfície entre anàlisi harmònica, anàlisi complexa i les equacions diferencials
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…