Resultats de la cerca

La seva forma, extensió i caràcter són molt variables Amb tot, sovint es caracteritza per un esquema tonal inestable o modulant que no s’estabilitza fins a arribar al moviment introduït És habitual en els moviments en forma sonata, en especial en els primers moviments de simfonies i sonates, si bé, de vegades, se’n troben precedint un finale o conjunts de variacions Durant el Classicisme podia consistir simplement en un o diversos acords inicials FJ Haydn quartets opus 71 núm 3, opus 76 núm 1, o en una àmplia secció dotada de contingut temàtic específic Haydn…

Fou fundada a Viena el 1901 pel banquer Josef Simon -cunyat de Johann Strauss- i els editors Bernhard Herzmansky, Adolf Robitschek i Josef Weinberger, en un moment en què l’edició musical a Àustria estava dominada per editorials estrangeres Les primeres edicions foren de música clàssica, com ara les sonates per a piano de Joseph Haydn, de WA Mozart i de L van Beethoven Cap al final del 1901 Universal Edition havia editat més de 500 volums, entre els quals la revisió que C Czerny feu d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Aviat es convertí en una de les editorials musicals més…

Hom l’anomena també estil galant Sorgí principalment a França, des d’on s’estengué per tot Europa S'hi destacaren FCouperin, GPhTelemann, DScarlatti i molts altres hom en troba exemples també en obres de Haydn, Mozart i els compositors de l’escola de Mannheim

El fet que dins el terme classicisme s’hagin encabit importants i destacades personalitats musicals occidentals com Franz Joseph Haydn 1732-1809, Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791 i Ludwig van Beethoven 1770-1827 ha provocat que, popularment, el mot arribi a designar el corpus de manifestacions musicals cultes de tradició europea El terme prové del llatí classicus , i l’ús popular que se n’ha fet com a sinònim d’excellència i referència s’ha vist substituït, els darrers anys, pel de canònic en el sentit donat per Harold Bloom en El cànon occidental , on canònic designa aquella…

Debutà a Lima el 1949 amplià estudis a Milà i hi assolí un gran èxit en inaugurar la Piccola Scala 1955 com a Paolino, en Il matrimonio segreto Tenor líric lleuger, s’ha especialitzat en òpera del s XVIII Mozart, Haydn, Cimarosa, Paisiello i del s XIX Rossini

El tipus d’enharmetria més freqüent és el de l’organització diferent de grups de sis pulsacions, sigui en dos grups de tres que es podria escriure en compàs de 6/8, sigui en tres grups de dues pulsacions que es podria escriure en compàs de 3/4 J Haydn Quartet op 20, núm 5 , III Adagio © Fototecacat/ Jesús Alises

La retransició està associada, principalment, a l’última part de la secció de desenvolupament de la forma sonata WA Mozart Quartet amb piano , KV 478, I Allegro, compàs 133 i següents, tot i que també pot trobar-se en la forma ternària vegeu exemple 4, compassos 20-21, de forma ternària Aquests passatges acostumen a finalitzar amb un estancament sobre la dominant del to principal J Haydn Sonata per a piano en si♭ M, Hob XVI 41, I Allegro, compàs 91 i següents i, en ocasions, poden reduir-se a aquest estancament Mozart Sonata per a piano en si♭ M, KV 333, I Allegro, compàs 87 i…

Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades

Alumne del seu pare en un primer moment, continuà la seva formació musical a Praga, on també estudià dret El 1781 anà a Viena, on conegué WA Mozart, J Haydn, JG Albrechtsberger i K Ditters von Dittersdorf Estant al servei del príncep Ruspoli, pogué estudiar a Nàpols amb G Paisiello i N Sala Després d’anar a París i Londres, retornà a Viena per a treballar a la cort 1793-1803 El fet de ser secretari del comte Franz von Fünfkirchen li permeté executar algunes de les seves simfonies A partir del 1804, i fins el 1831, fou mestre de capella als teatres de la cort Bon imitador de l’…

Té nou orificis És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos