Resultats de la cerca

En la música religiosa, es tracta quasi sempre de música per a orgue, sovint de caràcter improvisat, que s’interposa entre els versos d’un salm o entre les estrofes d’un himne o d’un coral En l’àmbit dramàtic, correspon usualment a fragments orquestrals no concertants El seu sentit és, en general, extensiu als termes de curtain tune o act tune , zwischenspiel , entreacte, intermedio i intermezzo Exemples d’interludis instrumentals es troben en la Simfonia en tres moviments i en els Moviments per a piano i orquestra d’I Stravinsky, com també en el Falstaff d’E Elgar Thomas Mace, en el seu…

Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI Cajkovskij, G…

Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del seu ampli…

Inicià els estudis al Conservatori de Tallinn Durant la Segona Guerra Mundial, refugiada a Suècia, fou alumna de la pianista hongaresa Annie Fischer a Estocolm Debutà el 1946 a la capital sueca i posteriorment continuà els estudis a Suïssa amb Edwin Fischer, Anna Hirzel Langenhan i Paul Baumgartner Finalment clogué la seva formació a Stuttgart amb Marieluisa Strub Moresco El seu repertori inclogué un gran nombre d’obres d’autors contemporanis, i fou especialment notable la seva interpretació de Ludus tonalis , de Paul Hindemith, que estrenà al Carnegie Hall i posteriorment…

El terme és aplicat especialment a la peça organística amb què s’acompanya la sortida de la congregació en acabar un servei religiós Sovint aquesta obra és improvisada, de vegades sobre temes gregorians o corals També s’utilitza en la música per a orquestra i el teatre líric Contraposat a preludi, el terme és sinònim de coda o epíleg Moltes vegades empra motius, temes o material musical exposats amb anterioritat en la resta de l En aquest sentit, P Hindemith, per exemple, conclogué el seu Ludus tonalis amb un postludi que consisteix en la represa i inversió del preludi inicial Molts fragments…

Inicià la seva formació musical a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Arnold Székely i Zoltán Kodály Fou professor del Conservatori Fodor 1927-43 i de l’Acadèmia de Música de Budapest a partir del 1945 El 1928 participà en la fundació de la Societat de Músics Hongaresos Moderns Per la seva tasca com a compositor fou condecorat amb l’orde de la Llibertat d’Hongria 1946 i el 1967 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music de Londres El seu catàleg inclou obres orquestrals, vocals, de cambra i per a piano, que mostren influències d’allò més variades B Bartók, P Hindemith…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín entre el 1927 i el 1934 Després de dirigir diferents orquestres a Lübeck i a Berlín, es traslladà a Holanda, on fou director de l’Orquestra Filharmònica de la Haia i segon director de la prestigiosa Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec aquest darrer que ocupà en 1942-49 A partir del 1950 fou director de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, i des del 1966, professor de direcció a la Hochschule für Musik de Munic La Suite per a orquestra 1937, que dirigí al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, fou la seva presentació en…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes que entronquen…

De família jueva, formà part de l’elit de la República de Weimar, amb Ernst Křenek, Paul Hindemith i Erich Wolfgang Korngold Perseguit pel règim nazi quan era director musical de l’Òpera Estatal de Berlín, s’exilià el 1935 i s’installà a Londres, on treballà per a la BBC Els seus èxits més grans en el terreny operístic foren El magnífic cornut i Beatrice Cenci Ignorat durant un quart de segle fins que, el 1994, la companyia Decca gravà les seves obres en la collecció anomenada de “música degenerada”, terme que els nazis aplicaren a l’obra dels compositors jueus El 1995, als 92…

Començà els estudis musicals a Bordeus Posteriorment estudià al Conservatori de París, on es diplomà amb primers premis en clarinet i música de cambra Des del seu debut al Carnegie Hall de Nova York l’any 1980, ha fet una important carrera de solista amb gires de concerts a Europa, Amèrica i Àsia, al costat de grans intèrprets com Vladimir Spivakov, Josef Suk o Philippe Entremont Ha estat solista convidat amb el Quartet Talich i el Quartet Lindsay, i d’orquestres simfòniques, com la de Ràdio França o la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Defensor entusiasta de la música…