Resultats de la cerca

L’antiga torre de l’Arboç era situada on es va construir el dipòsit antic d’aigua, al punt més elevat del poble 165 m damunt el nivell de la mar La seva situació és confirmada en diverses capbrevacions de les rendes reials de l’Arboç als segles XV i XVI, per les confrontacions de diverses propietats terra campa i vinya i fins i tot un hort anomenat “Hort clos de la torra” i un camp “Camp Fou Vell” La primera notícia de la seva existència la dona un document del 21 març de 1211, en una donació que el rei Pere I fa a Santes Creus de nou quartans d’oli, en el qual s’…

Es formà durant el primer terç del s XX amb la construcció de nombroses casetes envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells Durant els anys cinquanta s’hi establí molta població immigrada Dins el barri hi ha una escola salesiana

Rep les aigües del torrent d’Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc El seu curs baix és el límit entre els termes de l’Hospitalet de Llobregat i de Barcelona Sants i de l’antic hort i vinyet de Barcelona

Aquesta església, desconeguda, es trobava al terme de la vila de Cabó, segons consta en dos documents del segle XI l’any 1074 es venia un hort “in apendicio de Sancto Saturnino in villa de Caboez, in locum ante Sancti lohannis” i l’any 1083 es venien uns masos “in apendicio de Sancto Satrunino in villa Caboez prope Sancti lohannis…”

Rector de Sant Llorenç de la Salanca Rosselló des del 1763, compongué ~ 1777 una adaptació del drama de la Passió en dues parts que en una còpia del 1861 reben els títols de  Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu Aquesta obra té una certa originalitat i és parallela a la que havia fet Antoni de Sant Jeroni al Principat

Forma un continu urbà amb el barri de Llefià Badalona i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri Sorgí al primer terç del s XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys seixanta i setanta s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant

Fou installada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria El 1955 fou traslladada a unes noves installacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Palleres Disposa de bons tallers de torneria, electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc En tenen cura les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül

Publicà la seva obra, d’estètica noucentista i carneriana, en algunes revistes com “Ofrena”, i més tard la recollí en els volums Esteles de llum 1920 i El meu hort ha florit 1927 També traduí les Elegies de Tibul 1925 per a la Fundació Bernat Metge, en collaboració amb Joan Mínguez, i als anys trenta obres de Heinrich Hauser per a la “Biblioteca A Tot Vent” de Proa

Aquesta desconeguda església apareix esmentada en un document datat l’any 1022 en què el bisbe d’Urgell Ermengol i els canonges de Santa Maria permutaren un hort amb el sacerdot Seniofred al comtat de Cerdanya, al territori del Baridà, “ in apendicio Sancti Genesii, prope ipsa ecciesia, in locum que vocant ad ipsos Torrentes ” Les afrontacions aportades pel document no permeten la identificació d’aquesta església, que molt bé podria fer referència a Sant Genís del Quer Foradat