Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
São Paulo
Vista de São Paulo, capital de l’estat homònim del Brasil
© X. Pintanel
Ciutat
Capital de l’estat de São Paulo, Brasil.
És situada en un altiplà, que la Serra do Mar separa de la depressió litoral, a 850 m d’altitud, a la vora del riu Tietê, que la divideix en dues parts Afectada per grans masses d’immigrants, al costat de gratacels i edificis sumptuosos, es troben barris humils L’aglomeració s’escampa en totes direccions, però de forma desigual i sobretot d’E a W, en direcció al Tietê El nucli antic de la ciutat és conegut amb el nom del Triângulo Aquesta expansió és deguda sobretot al conreu i el comerç del cafè, del qual és la capital mundial D’altra banda, gràcies a l’energia hidroelèctrica…
Lluís Graner i Arrufí

Lluís Graner i Arrufí en un retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC, a Barcelona
(CC0)
Pintura
Pintor.
Deixeble de l’escola de Llotja, anà a París pensionat per la diputació 1886 Fou premiat amb la tercera medalla, en les exposicions Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891, hi exposà així com a Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i altres ciutats europees, fins el 1904 Les seves pintures, d’un estil realista en la forma, prenen per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Hom…
poesia popular
Literatura
Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble, diferent a la poesia folklòrica —en la qual el poble crea i adapta alhora determinats tipus de poesia que després transmet— i de la tradicional —concepte amb el qual hom pot distingir l’estil de les imitacions cultes fetes damunt materials populars—.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional Per als positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i transmet la poesia dels doctes Així, l’escola de Menéndez Pidal defensa que el poble és únicament transmissor, no pas creador tanmateix, en el transcurs de la tradició modifica el poema rebut i crea les variants, sempre infinites El fenomen de creació de la poesia popular pot recolzar-se en obscures mitologies cançons d’història, en…
Del meu tros
Literatura catalana
Primer recull de narracions d’Emili Vilanova, publicat el 1879 per la Impremta de La Renaixença, amb el subtítol d’Escenes casolanes de carrer i de més enfora.
Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i…
L’alqueria valenciana
L’Alqueria del Magistre, Alboraia, l’Horta, ssXVII-XVIII Originàriament, l’alqueria era l’element fonamental del poblament del País Valencià islàmic Es tractava de petits agrupaments humans sota la jurisdicció d’un castell La conquesta cristiana comportà un canvi radical del model de poblament, que es concentrà per mitjà de la unió d’antigues alqueries, el creixement d’algunes d’aquestes o la fundació de pobles de nova creació En moltes comarques valencianes, però, l’alqueria va subsistir com a casa rural aïllada, tot i que en algunes ocasions, molt poques, encara integrava petits nuclis de…
Portaceli
Cartoixa valenciana situada al municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), a la vall de Lullén, al peu de la serralada de Portaceli.
És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença 1325-39 li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València 1403 Al segle XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci…
Marc Ravalomanana
Política
Polític i home de negocis malgaix.
D’origens molt humils, fundà una petita indústria d’elaboració de làctics que amb amb el temps convertí en la primera empresa de capital autòcton de Madagascar A mitjan dècada dels anys noranta s’introduí en política i el 1999 fou elegit alcalde d’Antananarivo Al desembre de 2001 s’enfrontà en les eleccions presidencials a Didier Ratsiraka , i, després de guanyar en la primera volta, renuncià a celebrar la segona que li exigia el seu rival Al febrer de 2002, enmig d’un bloqueig polític i de violents enfrontaments, s’autoproclamà president, ratificat dos mesos més tard pel…
Joan Vila i Cinca
Tardor, pintura de Joan Vila i Cinca
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De pares humils, ja de molt jove fou posseït d’una vocació precoç per dibuixar i pintar Els pares, que no entenien les seves dèries, es confiaren al doctor Xibelli, home culte i afeccionat a les arts, que, impressionat pels dibuixos seus, el presentà a Soler i Rovirosa A disset anys complerts esdevingué deixeble de Josep Serra i Porson a la Llotja de Barcelona Assistí alhora a l’acadèmia particular de Tomàs Moragas El 1876, juntament amb els sabadellencs Joan Figueras i Ramon Quer, parlà ja de fundar una Acadèmia de Belles Arts a Sabadell, fet que es consumà, amb la collaboració…
Els plàtans de Barcelona
Literatura catalana
Novel·la de Víctor Mora, primera edició: 1972, edició integra: 1976.
La novella narra la infantesai l’adolescència de Lluís Martí, orfe d’un vençut i sense recursos en la Barcelona de la postguerra noi imaginatiu i amb molta traça pel dibuix, vol esdevenir un dibuixant famós de còmics El pare de Lluís, Artur, policia de la Generalitat, s’hagué d’exiliar amb la muller i el fill, a Llemotges, on va morir Lluís i la seva mare retornen a Barcelona, on viuen en una modesta dispesa a la mort de la mare, Lluís és recollit per l’oncle Ernest, que viu amb la família, la muller, Aurèlia, i el fill, en un ambient d’escassetat Lluís no pot estudiar i ha de treballar, com…