Resultats de la cerca

Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d’Anglès Selva Gràcies a l’oferiment del lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, de donar dues-centes lliures a qui el delatés, fou ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel maig del 1565 Fou processat i executat

Fill illegítim de Diego Fernández de Córdoba y Hurtado de Mendoza, tercer comte de Cabra Assistí al concili de Trento 1562-63, on fou cap del grup curialista hispànic enfront de l’arquebisbe de Granada Pedro Guerrero Sufragà les obres d’una de les capelles de la catedral de Tortosa

Deixeble d’Asín Palacios, fou catedràtic de la Universitat de Madrid És autor d’una Historia de la España musulmana 1925, una Historia de la literatura hispanoarábiga 1928 i cinc volums d' Estudios histórico-literarios 1942-48 Collaborà amb Juan Hurtado en una divulgada Historia de la literatura española 1922

Autor de Tragedia llamada Josefina 1540, la qual tracta, d’una manera molt lliure, del tema bíblic de Josep, i fou inclosa a l’índex de llibres prohibits el 1559 Reuní poemes i narracions a Cortes de casto amor y cortes de la muerte , acabat i publicat per Luis Hurtado de Toledo el 1557

Fill de Fadrique Enríquez, mestre de Sant Jaume, fou legitimat pel seu oncle Enric II de Castella Fou adelantado major de Lleó, i vinculà a la seva família el càrrec d’almirall de Castella Es casà amb Juana Hurtado de Mendoza, vídua de Diego Gómez Manrique, que li proporcionà grans riqueses Conreà la poesia trobadoresca d’estil provençal

Llicenciat en ciències químiques Essent capità d’enginyers, fou triat defensor militar de Pere Coromines en el procés de Montjuïc del 1896 tingué llavors una brillant actuació, assessorada per Amadeu Hurtado i Salvador Dalí Posteriorment es lliurà a una sèrie de treballs tècnics, especialment preocupat per les comunicacions òptiques i elèctriques i l’higienisme militars El 1918 ascendí a coronel

De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963 Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal també, més tard, Marc Hurtado, el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J B Climent n’era el gerent El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans…

És d’economia bàsicament agrícola blat, patates i ramadera porcí Hi és també important la pesca i l’explotació forestal La població es concentra a Ancud i a Castro Fou descoberta per Garci Hurtado de Mendoza 1558 Durant els s XVII i XVIII depengué del virrei del Perú i, posteriorment, de la capitania general de Xile Fou un dels últims reductes reialistes a caure a mans de patriotes 1826

Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada

Ha estat atribuïda a Diego Hurtado de Mendoza, a Lope de Rueda, a Alfonso de Valdés i a Sebastián de Horozco Hom la considera l’arquetip de la novella picaresca Relata les aventures de l’acompanyant d’un cec que serveix també altres amos Redactada en primera persona i en llenguatge planer, és un retrat satíric de la societat de l’època Una segona part, impresa a Anvers 1555, té un caràcter molt diferent