Resultats de la cerca

El resultat d’aplicar aquesta tècnica és una successió de seccions imitatives, és a dir, una durchimitation o 'imitació contínua’ Normalment, el final d’una secció o grup d’imitacions es prolonga més enllà del començament de la següent secció, cosa que produeix un encavalcament que assegura una gran continuïtat musical al conjunt de la peça Aquesta tècnica sorgí al final del segle XV es troba, per exemple, en l’obra de Josquin Des Prés i s’expandí al llarg de tot el segle XVI, sent molt característica de l’obra de Palestrina Durant aquest període, la durchimitation fou utilitzada tant en el…

Sovint s’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació Originada durant el segle XVI, la fantasia fou durant el Renaixement una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats, com a les fantasies de JP Sweelinck En aquesta època el terme fantasia i d’altres com ara ricercare , capriccio o toccata eren emprats per a anomenar obres molt similars L’expansió tonal pròpia del Barroc aportà a la fantasia l’ús de modulacions sobtades, enllaços consecutius d’acords de dominant -amb el consegüent augment del grau…

El mot ’frase’ s’hauria de distingir de conceptes com ’període’ o sentence traduït sovint per la mateixa paraula ’frase’, que fan referència a models formals concrets En aquest sentit, una frase unitat formal que habitualment té vuit compassos pot organitzar-se com un període o com una sentence , sense que això impedeixi d’aplicar aquests mateixos models formals a la semifrase unitat formal que habitualment té quatre compassos i al grup de frases habitualment de setze compassos D’altra banda, s’ha de tenir present que la paraula anglesa phrase designa generalment una unitat formal de nivell…

La població mongola, de tradició nòmada i ramadera, és dividida entre la Mongòlia Exterior, estat amb capital a Ulaanbaatar, la Mongòlia Interior, regió autònoma de l’Estat xinès amb capital a Hohhot, i la Xina La música vocal és predominant dins la música mongola Els instruments són en general un mer acompanyament per a la veu, però n’hi ha alguns que tenen una funció religiosa, en les cerimònies xamàniques Dins el conjunt de la música vocal es poden fer tres grans grups El primer grup és format pels cants èpics, interpretats exclusivament per homes Es tracta de cants de llarga durada, de…

Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte desaparegueren…

S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…

Vida Fou el compositor alemany de música per a tecla més important de mitjan segle XVII Probablement inicià els estudis musicals amb el seu pare i els seus germans més grans També és probable que fos alumne d’alguns dels grans músics llavors presents a Stuttgart, com ara el llaütista A Borell i els prestigiosos organistes J Eckhardt i JU Steigleder El 1634 viatjà a Viena, on és documentat com a organista de la cort el 1637 L’emperador Ferran III, gran amant de la cultura i l’art italians, facilità el viatge d’estudis de Froberger a Roma, on fou deixeble de G Frescobaldi, durant el període…

Vida Quan encara era un nen fou portat a Itàlia per servir com a cantor a la capella de la cort de la marquesa Maria de Cardona, a Avellino, prop de Nàpols No es disposa de gaire més informació sobre els seus primers anys Cap al 1559 era al servei d’Alfons Gonzaga a Novellara Probablement pels volts del 1561 formà part de la capella musical de la cort de Parma, dirigida en aquell temps per Cipriano de Rore També estigué durant un quant temps a Milà com a mestre de capella de la cort del governador Gonzalo Fernández de Córdoba L’any 1565 passà a dirigir la capella musical de la cort ducal de…

Vida i obra Orfe de pare, fou educat per un oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep ↑ Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la Diputació Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita i Don García de Alcaraz 1875, estructurades en lliuraments, i narracions de costums pròximes a un realisme encara elemental, com La venganza del gitano…