Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Ferran de Cansoles
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb el qual era conegut l’impressor Ferran de Villarroel i de Cansoles, probablement d’origen valencià, instal·lat a Mallorca des del 1540.
Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos 1542, el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó 1541 i la gramàtica llatina de Pastrana 1545, 1554 Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu morta el 1594 tingué dos fills i quatre filles Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la Guasp, que començà a imprimir l’any 1583
Jacob Polak
Música
Llaütista i compositor d’origen polonès actiu a França.
Arribà a París l’any 1574 i fou llaütista al servei del rei Enric III amb el càrrec de valet de chambre ordinaire du roi Romangué a França la resta de la seva vida Escriví diverses obres per a llaüt deu preludis, tretze fantasies, algunes danses - branles , gallardes, courantes i una sara bande - i també transcripcions de peces vocals d’Andrea Gabrieli La major part de les seves composicions foren impreses en tabulatura Fou molt valorat en vida, i considerat un dels millors llaütistes del seu temps Algunes de les seves obres són un bon reflex del seu virtuosisme
Gabriel de Texerana
Música
Poeta i compositor castellà.
Fou cantor de la capella musical de Ferran d’Aragó el 1511, on degué ingressar a principi de segle El 1516 entrà al servei de Fadrique Enríquez, almirall de Castella És un dels compositors més ben representats al Cancionero Musical de Palacio , després de Juan del Encina i Francisco Millán En total es conserven dinou villancicos de Gabriel, divuit dels quals amb música Alguns d’aquests, com La bella malmaridada o Aquella mora garrida , incorporen elements de la cançó popular Les edicions impreses del Cancionero general Saragossa, 1511 i 1544 inclouen poesies d’un tal ’Gabriel el…
Jaume Rull i Jové
Història
Erudit.
El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi conserven fotografies, programes…
Jan Baptist Vrients
Disseny i arts gràfiques
Economia
Edició
Gravador, comerciant i editor flamenc, conegut també amb els noms llatinitzats de Vrints, Vrintius i Vrientius.
Establert a Anvers, hi adquirí 1601 dels successors d’ A Ortelius els materials i els drets de publicació del Theatrum Orbis Terrarum , i en publicà les darreres edicions impreses per la casa Plantin És autor i editor dels tres primers mapes impresos coneguts del Principat de Catalunya, els dos primers dels quals per encàrrec de la generalitat 1602-03, a la qual són dedicats l’un, mural, és format per sis fulls, i l’altre aparegué incorporat a set edicions del Theatrum Orbis Terrarum , juntament amb la Descripción de Cataluña de Francesc Diago , també encarregada per la…
patent de sanitat
Història
Certificació que calia que portessin els vaixells, fent constar la salut dels tripulants i dels passatgers i l’existència de malalties contagioses en el port de sortida.
Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…
càmera fotogràfica digital

Aspecte d’una càmera digital, de tipus reflex
© Sony
Fotografia
Càmera fotogràfica que permet registrar imatges fotogràfiques mitjançant un sensor semiconductor on es forma una rèplica digital de la imatge captada per l’objectiu.
En les càmeres digitals la pellícula de la càmera fotogràfica ha estat substituïda per un sensor composat per molts elements fotosensibles que transformen la llum en una càrrega elèctrica el valor de la qual depèn de la quantitat de llum La imatge digital, és a dir, el conjunt dels valors de tots els elements del sensor es guarda en una targeta de memòria de la càmera La resolució de la imatge depèn del nombre d’elements del sensor i s’expressa en píxel Des de la targeta de memòria les imatges poden ser impreses directament o traspassades a un ordinador per a editar-les,…
Mošé Natan
Economia
Literatura
Financer, dirigent i poeta jueu.
Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de 58 sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons…
Nicolau Llabrés d’Armengol i Ram de Viu
Filosofia
Escriptor il·lustrat.
Prengué el cognom Llabrés per raó d’una vinculació testamentària Cavaller de l’orde de Sant Joan, arribà a ésser batlliu de Mallorca Cooperà a la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a la qual presentà diverses memòries, sobre agricultura i arts, i a la nova erecció de la confraria de Sant Jordi, de cavallers mallorquins És autor de diverses poesies, en llatí i en castellà, algunes de les quals impreses i una de dedicada, amb una certa ironia i una mica de sarcasme, als esdeveniments del 1809 a Mallorca Traduí al castellà el Paradís perdut , de Milton, i la…
Josep Ovara i Piquer
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Hom ha proposat d’identificar-lo, sense base suficient, amb un tal Josep Mamano i Piquer Estrenà, a partir del 1871, una trentena de peces festives, dins la tradició de teatre valencià dialectal i costumista, algunes de les quals foren impreses Dimats 13 , 1877 Un aprenent de llatí , 1879 Males llengües , 1879 L’ànima en un fil , 1881 El tio Serol , 1882, i La guerra en pau , 1885, Guerra en pau, Un clavari escaldat, La nòvia d’Albal, Lo que és el món, Pare i cavaller i Bous de mort , entre altres Collaborà amb Joaquim Balader i Eduard Escalante a Futxint de les bombes 1873
,