Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
apatia
Psicologia
Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que habitualment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada d’una evident passivitat.
Els casos extrems es donen en els estat depressius i en algunes esquizofrènies L’apatia pot presentar-se en circumstàncies i graus molt diversos No existeix cap tractament específic d’aquesta afecció
estoïcisme
Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
Ludovico Ariosto
Literatura italiana
Poeta italià.
De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del…
Pieter Bruegel
Paisatge, de Pieter Bruegel, el Vell
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
Pont d’enllaç entre l’època gòtica i la barroca dins la pintura flamenca, representa una reacció contra el rafaelisme, car, si d’una banda presenta trets renaixentistes, de l’altra imposa una temàtica interessada pel poble flamenc i la natura que l’envolta, la qual cosa definí aquesta escola en el futur Entre el 1552 i el 1554 féu un viatge per terres de França i d’Itàlia, plasmat en diverses obres, essencialment dibuixos, com La muntanya Martinswand Kupferstichkabinett, Berlín i La vista de Waltersburg Bowdoin College Museum of Fine Arts, Brunswick, EUA El 1555 dibuixà, per tal de gravar-los…
Tots tres surten per l’Ozama
Literatura catalana
Novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada a Mèxic (1946) i a Barcelona (1967).
Narra l’existència precària i l’adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s’han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Trujillo Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí Comença llavors la recerca d’una feina i d’un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d’una novella dividida en capítols independents— tenen com a funció posar de relleu la manca de valors que regnen a l’illa…
Estudios de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació apareguda a Barcelona entre els anys 1951 i 1959 a càrrec de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
Miquel de Palol i Muntanyola

Miquel de Palol i Muntanyola
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Pere de Palol i Salellas Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991 Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus , que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà Tots aquests elements eren presents també a Delta 1973, i, amb una certa orientalització, a Llet i vi 1974 i a Arxiu de…
,
dolor

A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…