Resultats de la cerca

Comprenen els èsters de l’àcid fosfòric utilitzats com a plastificants, certs insecticides, resines modificadores, etc També ho són els pirofosfats, per exemple el pirofosfat de tetraetil, que és un inhibidor de la colinesterasa i hom utilitza com a insecticida, i els èsters de l’àcid fosfòric i de la glicerina i del glicol que formen part d’alguns fertilitzants Generalment són tòxics, i la seva vida mitjana és molt més curta que la dels organoclorats

És un líquid incolor que bull a 235 °C, es congela a 11,2 °C i té una densitat de 1,1000 És soluble en els solvents orgànics comuns i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat en perfumeria, en la manufactura del piperonal i d’insecticides i com a agent desnaturalitzant de greixos en la manufactura del sabó Per la seva toxicitat, no pot ésser emprat en la indústria alimentària

És obtingut per síntesi diènica a partir de l’hexaclorocidopentadiè i del norbornadiè Forma cristalls que es fonen a 104-105,5°C i és soluble en molts solvents orgànics, però no en aigua Estable en presència d’àlcalis i compatible amb la major part d’adobs, herbicides, fungicides i insecticides, és usat en forma de concentrat emulsionable, de solució oliosa o de pólvores Metzinós per a l’home, per ingestió, inhalació o absorció per la pell

L’àtom d’oxigen del grup epòxid reacciona fàcilment amb l’hidrogen actiu de les substàncies del tipus R-H, com l’aigua, els àcids, els alcohols, etc reacció d’obertura , i dóna, habitualment, derivats hidroxílics Els composts epòxid són susceptibles de sofrir reordenacions catalítiques que produeixen derivats carbonílics, cetones o aldehids, segons l’estructura de l’epòxid considerat Hom els empra en l’obtenció d’insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús i vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics

Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid

La substància emesa és composta d’una part oliosa i d’una altra de volàtil, que és la que fa la característica pudor la secreció augmenta quan l’animal és molestat Les espècies més comunes són N prasina i N viridula Viuen generalment a les hortes i són polífags es nodreixen dels sucs vegetals de la majoria de les plantes Els adults presenten una gran resistència als insecticides els tractaments més eficaços són les polvoritzacions amb DDT, o pólvores nicotinades

Habita als hàbitats humans de gairebé tots els països temperats D’una gran prolificitat, presenta de 7 a 10 generacions anuals, que se succeeixen de primavera a tardor En total cada femella pon prop d’un miler d’ous en els seus dos o tres mesos de vida A causa de la seva desagradable presència i del fet d’ésser vectora de nombroses malalties infeccioses, com la pesta, el còlera, etc, és combatuda amb diversos insecticides, com DDT, lindane, etc, i amb mesures d’higiene individual i collectiva

La cuca negra Colaspidema atrum , família dels crisomèlids és groga quan neix i negra després menja la fulla de l’alfals i en deixa només el nervi central L’insecte adult, petit escarbat negre, també rosega les fulles, però només de les vores Tot plegat fa perdre una o dues dallades anuals i escurça, a més, la vida de l’alfalsar La cuca verda Phytonomus variabilis , família dels curculiònids, també rosega les fulles, bé que no és tant freqüent Ambdues són combatudes mitjançant insecticides orgànics sintètics especialment DDT o bé avançant les dallades

En el trasplantament de l’arròs té lloc una disseminació del flagell L’insecte hiverna en estat de larva dins la palla o la base del rostoll en contacte amb la terra Els principals mitjans de combatre'l són la inundació temporal dels camps a l’hivern i les polvoritzacions aèries amb insecticides fosforats i clorats L’any 1933 el cucat aparegué als arrossars de Benifaió, i, l’any 1935, tenia caràcters de plaga a la Ribera Alta on actualment és endèmic i a la Ribera Baixa L’any 1939 s’estengué a Múrcia

És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la…