Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
VOR
Transports
Sistema de navegació aèria instrumental basat en la recepció dels senyals emesos per un radiofar omnidireccional en VHF, identificable per la freqüència d’emissió i pel senyal Morse que duu associat.
L’equip de bord determina la posició relativa de l’aeronau respecte del radiofar emplaçament sobre un sistema de radis virtuals radials que parteixen del radiofar, sense indicació de llunyania la intersecció de dos radials obtinguts de dues estacions VOR, o la combinació d’un radial i una informació DMEP donen la posició absoluta de l’aeronau És el sistema més emprat en navegació aèria instrumental
navegació
Transports
Conjunt de tècniques que permeten de determinar el punt on es troba una nau i d’establir el camí que ha de seguir per tal de traslladar-se a qualsevol altre punt de la superfície de la mar, navegant amb la màxima seguretat i el màxim estalvi de temps possibles.
Hom determina el punt on es troba la nau per intersecció de llocs geomètrics als quals pertanyi la seva situació, tals com arcs capaços, demores, distàncies, línies isobàtiques, circumferències d’altura, etc Hom estableix el camí que ha de seguir la nau triant el més curt, tot evitant terres, roques o d’altres perills, considerant els vents i els corrents i fixant rutes ortodròmiques o loxodròmiques, segons les conveniències
lineació
Geologia
Fàbrica linear repetitiva i distribuïda homogèniament en una roca.
Generalment és producte de la deformació tectònica, tot i que el terme també ha estat utilitzat per a fàbriques d’origen sedimentari o magmàtic Les lineacions poden ser definides per minerals allargats orientats parallelament entre ells mateixos, per microplegament crenulació, per intersecció entre superfícies d’estratificació i de foliació, etc Alguns tipus de lineació són bons indicadors de la direcció d’estirament o de transport tectònic durant la deformació
arc ogival
Claustre gòtic del monestir de Santes Creus (Alt Camp), cobert amb arcs ogivals
© Fototeca.cat
Art
Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada, amb variacions durant els segles XIII i XV.
Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts
diagrama de Venn
Representació de la intersecció dels conjunts A i B (a dalt) i de l’aplicació del conjunt M en el conjunt N (a baix) per mitjà de diagrames de Venn
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Diagrama emprat amb fins didàctics per a representar gràficament conjunts i estudiar les relacions i operacions entre conjunts.
Aquests diagrames foren introduïts pel matemàtic i lògic anglès John Venn 1834-1923 Els conjunts són representats mitjançant cercles o corbes tancades qualssevol Cal no confondre un diagrama de Venn amb la regió del pla limitada pel diagrama És conegut també com a diagrama d’Euler-Venn
obert | oberta
Matemàtiques
En un espai mètric E, dit del conjunt C tal, que donat un punt qualsevol a de C existeix una distància d tal, que tots els punts de E situats a una distància del punt a inferior a d pertanyen al conjunt C.
Així, entre els intervals de la recta real, els únics oberts són els intervals oberts interval Les propietats formals dels conjunts oberts han conduït a la formulació de l’anomenada topologia general , en la qual la noció d’obert és una noció primitiva que només és subjecta als tres axiomes següents el conjunt buit és obert, tota unió de conjunts oberts és un conjunt obert, i tota intersecció finita de conjunts oberts és un conjunt obert
centre òptic d’una lent
Centre òptic d’una lent
© fototeca.cat
Física
Punt situat a l’interior d’una lent i sobre el seu eix òptic, tal que tot raig que hi passa prové d’un raig incident que és refractat per la lent de tal manera que el raig refractat que en surt és paral·lel a l’incident.
Així doncs, el centre òptic O és la imatge que del punt nodal objecte N de la lent dóna la primera superfície d’aquesta o dioptre d’entrada la imatge d' O donada per la segona superfície de la lent o dioptre de sortida és el punt nodal objecte N ' En l’aproximació d’una lent infinitament prima, els punts O , N , i N ' coincideixen amb el punt d’intersecció de la lent amb l’eix òptic
mecanisme d’Orowan
Mineralogia i petrografia
Teoria sobre el moviment de les dislocacions, a través d’un cristall que conté partícules de precipitat, per a explicar el fenomen de l’enduriment per precipitació en els metalls i aliatges.
En el mecanisme proposat per Orowan, hom suposa que la dislocació es duplica en forma d’anells expansius al voltant de les partícules de precipitat Quan hi ha la intersecció d’anells adjacents, per la banda més allunyada de les partícules respectives, els anells s’anullen I aquesta anullació permet que continuï la dislocació, però deixa un anell de dislocació al voltant de la partícula, el camp d’esforços de la qual augmenta la resistència al moviment de la dislocació següent